Procés Constituent

Hi ha sindicalistes que pensen que la immigració perjudica el conjunt de la classe treballadora

Fa un any, el Congrés de diputats (tots els grups excepte l’extrema dreta) va decidir, finalment, admetre a tràmit les més de 700.000 signatures de la Iniciativa Legislativa Popular per a la Regularització que el col·lectiu migrant havia aconseguit reunir amb el suport de la societat civil organitzada. Tot i així, les 2 cúpules sindicals van romandre absents d’aquest procés més enllà de declaracions de suport i de bones intencions.

Encara més preocupant, sota un discurs de justícia social i solidaritat, alguns dirigents sindicals estan adoptant una postura totalment compatible amb la lògica del «tancament de fronteres». Qüestionen la contractació de persones treballadores estrangeres –fins i tot quan tenen visat–, proposen el bloqueig migratori com a resposta a problemes estructurals del mercat laboral, i s’oposen tant a les contractacions en origen com a l’ampliació de llocs de difícil cobertura.
A més, s’alineen amb el discurs governamental sobre la «migració circular», que, tal com està plantejada, no és més que una forma d’explotació, i reforcen la idea d’una competència entre treballadores «d’aquí» i «de fora».

Dir «primero los de aquí» o és el mateix que dir «primer les espanyoles», però sens dubte no és un pas en direcció contrària. Que s’hagin pogut reunir més de 700.000 signatures en aquest context és francament heroic.
Les sindicalistes de base són qui millor poden recordar a les seves dirigents el paper històric que els sindicats han tingut i continuen tenint en l’economia. No oblidem que van ser els sindicats qui van transformar la misèria i la desesperació en esperança i progrés: van conquerir la jornada de vuit hores, van prohibir el treball infantil, van aconseguir el dret al descans setmanal… Avui més que mai necessitem sindicats forts que aspiren a esgotar el camp del possible amb victòries concretes com la reducció progressiva de la jornada laboral.
La immigració ens beneficia a totes, però la manca absoluta de mecanismes regulats d’entrada només enriqueix unes poques. Els nostres salaris no han quedat estancats durant 20 anys «per culpa de les persones migrants», sinó perquè aquestes arriben sense els mateixos drets que tu. Si les que entren a l’Estat espanyol gaudissin de drets laborals, si hi hagués una regulació estricta, inspeccions reals, grans fortunes pagant el que els correspon i inversió en integració, moltes persones migrades no passarien a formar part d’una massa explotable i ostatge de les grans fortunes, a les quals enriquim més cada mes amb els nostres sous.

La tesi que «la immigració abaixa els salaris i perjudica les treballadores» no només obre el camí al feixisme, sinó que està força desfasada. Avui sabem que en contextos amb sindicats forts, impostos progressius i drets laborals universals (independentment de l’origen de la persona treballadora), l’impacte negatiu sobre les classes populars desapareix, i la riquesa generada pel conjunt de treballadores –nacionals o migrades– es redistribueix realment.
No sobra immigració, el que falta és aquesta redistribució basada en justícia fiscal, protecció de les treballadores i regulació dels sectors extractius. Sense això, les persones migrants es veuen condemnades a la irregularitat, reproduint un cicle d’explotació: el capitalisme financer desregulat utilitza la migració insegura i sense drets per apuntalar privilegis de classe. La veritable lògica no és «migrants vs. autòctones», sinó com el capital monopòlic es serveix de la migració i genera inseguretat per fracturar i empobrir la classe treballadora. La batalla entorn la migració per millorar les nostres condicions i salaris s’ha de donar per garantir que no hi hagi cap treballadora sense drets.

218 views08:59