Forwarded from Procés Constituent
📢 Aquest 1 de Maig sortim al carrer per guanyar drets. Volem decidir per viure millor!
💶 1.425€ SMI català
🕓 32 hores de jornada setmanal
🏡Habitatge per a tothom
🚆 Transport públic de qualitat
📍 12 h – Consell de Cent / Girona (Barcelona)
💶 1.425€ SMI català
🕓 32 hores de jornada setmanal
🏡Habitatge per a tothom
🚆 Transport públic de qualitat
📍 12 h – Consell de Cent / Girona (Barcelona)
Forwarded from Procés Constituent
📢 Aquest 1 de Maig sortim al carrer per guanyar drets. Volem decidir per viure millor!
💶 1.425€ SMI català
🕓 32 hores de jornada setmanal
🏡Habitatge per a tothom
🚆 Transport públic de qualitat
📍 12 h – Consell de Cent / Girona (Barcelona)
💶 1.425€ SMI català
🕓 32 hores de jornada setmanal
🏡Habitatge per a tothom
🚆 Transport públic de qualitat
📍 12 h – Consell de Cent / Girona (Barcelona)
Milers de persones a la manifestació del sindicalisme combatiu a Barcelona
Hi ha sindicalistes que pensen que la immigració perjudica el conjunt de la classe treballadora
Fa un any, el Congrés de diputats (tots els grups excepte l’extrema dreta) va decidir, finalment, admetre a tràmit les més de 700.000 signatures de la Iniciativa Legislativa Popular per a la Regularització que el col·lectiu migrant havia aconseguit reunir amb el suport de la societat civil organitzada. Tot i així, les 2 cúpules sindicals van romandre absents d’aquest procés més enllà de declaracions de suport i de bones intencions.
Encara més preocupant, sota un discurs de justícia social i solidaritat, alguns dirigents sindicals estan adoptant una postura totalment compatible amb la lògica del «tancament de fronteres». Qüestionen la contractació de persones treballadores estrangeres –fins i tot quan tenen visat–, proposen el bloqueig migratori com a resposta a problemes estructurals del mercat laboral, i s’oposen tant a les contractacions en origen com a l’ampliació de llocs de difícil cobertura.
A més, s’alineen amb el discurs governamental sobre la «migració circular», que, tal com està plantejada, no és més que una forma d’explotació, i reforcen la idea d’una competència entre treballadores «d’aquí» i «de fora».
Dir «primero los de aquí» o és el mateix que dir «primer les espanyoles», però sens dubte no és un pas en direcció contrària. Que s’hagin pogut reunir més de 700.000 signatures en aquest context és francament heroic.
Les sindicalistes de base són qui millor poden recordar a les seves dirigents el paper històric que els sindicats han tingut i continuen tenint en l’economia. No oblidem que van ser els sindicats qui van transformar la misèria i la desesperació en esperança i progrés: van conquerir la jornada de vuit hores, van prohibir el treball infantil, van aconseguir el dret al descans setmanal… Avui més que mai necessitem sindicats forts que aspiren a esgotar el camp del possible amb victòries concretes com la reducció progressiva de la jornada laboral.
La immigració ens beneficia a totes, però la manca absoluta de mecanismes regulats d’entrada només enriqueix unes poques. Els nostres salaris no han quedat estancats durant 20 anys «per culpa de les persones migrants», sinó perquè aquestes arriben sense els mateixos drets que tu. Si les que entren a l’Estat espanyol gaudissin de drets laborals, si hi hagués una regulació estricta, inspeccions reals, grans fortunes pagant el que els correspon i inversió en integració, moltes persones migrades no passarien a formar part d’una massa explotable i ostatge de les grans fortunes, a les quals enriquim més cada mes amb els nostres sous.
La tesi que «la immigració abaixa els salaris i perjudica les treballadores» no només obre el camí al feixisme, sinó que està força desfasada. Avui sabem que en contextos amb sindicats forts, impostos progressius i drets laborals universals (independentment de l’origen de la persona treballadora), l’impacte negatiu sobre les classes populars desapareix, i la riquesa generada pel conjunt de treballadores –nacionals o migrades– es redistribueix realment.
No sobra immigració, el que falta és aquesta redistribució basada en justícia fiscal, protecció de les treballadores i regulació dels sectors extractius. Sense això, les persones migrants es veuen condemnades a la irregularitat, reproduint un cicle d’explotació: el capitalisme financer desregulat utilitza la migració insegura i sense drets per apuntalar privilegis de classe. La veritable lògica no és «migrants vs. autòctones», sinó com el capital monopòlic es serveix de la migració i genera inseguretat per fracturar i empobrir la classe treballadora. La batalla entorn la migració per millorar les nostres condicions i salaris s’ha de donar per garantir que no hi hagi cap treballadora sense drets.
Fa un any, el Congrés de diputats (tots els grups excepte l’extrema dreta) va decidir, finalment, admetre a tràmit les més de 700.000 signatures de la Iniciativa Legislativa Popular per a la Regularització que el col·lectiu migrant havia aconseguit reunir amb el suport de la societat civil organitzada. Tot i així, les 2 cúpules sindicals van romandre absents d’aquest procés més enllà de declaracions de suport i de bones intencions.
Encara més preocupant, sota un discurs de justícia social i solidaritat, alguns dirigents sindicals estan adoptant una postura totalment compatible amb la lògica del «tancament de fronteres». Qüestionen la contractació de persones treballadores estrangeres –fins i tot quan tenen visat–, proposen el bloqueig migratori com a resposta a problemes estructurals del mercat laboral, i s’oposen tant a les contractacions en origen com a l’ampliació de llocs de difícil cobertura.
A més, s’alineen amb el discurs governamental sobre la «migració circular», que, tal com està plantejada, no és més que una forma d’explotació, i reforcen la idea d’una competència entre treballadores «d’aquí» i «de fora».
Dir «primero los de aquí» o és el mateix que dir «primer les espanyoles», però sens dubte no és un pas en direcció contrària. Que s’hagin pogut reunir més de 700.000 signatures en aquest context és francament heroic.
Les sindicalistes de base són qui millor poden recordar a les seves dirigents el paper històric que els sindicats han tingut i continuen tenint en l’economia. No oblidem que van ser els sindicats qui van transformar la misèria i la desesperació en esperança i progrés: van conquerir la jornada de vuit hores, van prohibir el treball infantil, van aconseguir el dret al descans setmanal… Avui més que mai necessitem sindicats forts que aspiren a esgotar el camp del possible amb victòries concretes com la reducció progressiva de la jornada laboral.
La immigració ens beneficia a totes, però la manca absoluta de mecanismes regulats d’entrada només enriqueix unes poques. Els nostres salaris no han quedat estancats durant 20 anys «per culpa de les persones migrants», sinó perquè aquestes arriben sense els mateixos drets que tu. Si les que entren a l’Estat espanyol gaudissin de drets laborals, si hi hagués una regulació estricta, inspeccions reals, grans fortunes pagant el que els correspon i inversió en integració, moltes persones migrades no passarien a formar part d’una massa explotable i ostatge de les grans fortunes, a les quals enriquim més cada mes amb els nostres sous.
La tesi que «la immigració abaixa els salaris i perjudica les treballadores» no només obre el camí al feixisme, sinó que està força desfasada. Avui sabem que en contextos amb sindicats forts, impostos progressius i drets laborals universals (independentment de l’origen de la persona treballadora), l’impacte negatiu sobre les classes populars desapareix, i la riquesa generada pel conjunt de treballadores –nacionals o migrades– es redistribueix realment.
No sobra immigració, el que falta és aquesta redistribució basada en justícia fiscal, protecció de les treballadores i regulació dels sectors extractius. Sense això, les persones migrants es veuen condemnades a la irregularitat, reproduint un cicle d’explotació: el capitalisme financer desregulat utilitza la migració insegura i sense drets per apuntalar privilegis de classe. La veritable lògica no és «migrants vs. autòctones», sinó com el capital monopòlic es serveix de la migració i genera inseguretat per fracturar i empobrir la classe treballadora. La batalla entorn la migració per millorar les nostres condicions i salaris s’ha de donar per garantir que no hi hagi cap treballadora sense drets.
L’absència total de mecanismes regulats d’entrada no és un error del sistema, sinó un engranatge essencial per a l’acumulació de riquesa de les elits i per al nostre empobriment. En el fons, les persones migrants no són més que la cara més visible d’un sistema que necessita desesperadament la nostra força de treball, però no assumeix la nostra humanitat.
La derrota del sindicalisme en el tema migratori no pot produir-se per incompareixença. És perfectament evitable i reversible. Només exigiria l’audàcia de defensar la creació de procediments legals que avui dia no existeixen per entrar, residir i treballar al nostre país amb garanties laborals i igualtat de drets.
La derrota del sindicalisme en el tema migratori no pot produir-se per incompareixença. És perfectament evitable i reversible. Només exigiria l’audàcia de defensar la creació de procediments legals que avui dia no existeixen per entrar, residir i treballar al nostre país amb garanties laborals i igualtat de drets.
#MEDIAMBIENT | El moviment Revoltes de la Terra convoca tres dies de protesta contra la instal·lació de la planta de Lotte Energy Materials, que assenyala com una més de les indústries que fan del Camp de Tarragona una “zona de sacrifici”. El gran consum d'aigua i la ubicació, en terreny agrari i damunt un aqüífer, entre les principals crítiques que rep el projecte de la transnacional coreana, dotat amb més de 60 milions de fons públics.
▶️ La fàbrica estratègica pel vehicle elèctric que ecologistes i pagesia volen frenar a Mont-roig https://directa.cat/la-fabrica-estrategica-pel-vehicle-electric-que-ecologistes-i-pagesia-volen-frenar-a-mont-roig-es-la-gota-que-vessa-el-got/
✍️ Txell Rigol
▶️ La fàbrica estratègica pel vehicle elèctric que ecologistes i pagesia volen frenar a Mont-roig https://directa.cat/la-fabrica-estrategica-pel-vehicle-electric-que-ecologistes-i-pagesia-volen-frenar-a-mont-roig-es-la-gota-que-vessa-el-got/
✍️ Txell Rigol
Media is too big
VIEW IN TELEGRAM
El territori no es ven, es defensa, i només amb la nostra implicació podrem frenar aquest model destructiu. Defensar la terra és fer política contra el sistema que la destrueix.
#INTERNACIONAL | Un vaixell humanitari que es dirigia a #Gaza és atacat per dos drons. L'atac s'ha produït a mitjanit, quan el vaixell de la Flotilla de la Llibertat es dirigia cap a Malta, on havien d'embarcar una cinquantena de tripulants
➡️ https://directa.cat/un-vaixell-humanitari-que-es-dirigia-a-gaza-es-atacat-per-dos-drons/
✍️ Albert Alexandre
➡️ https://directa.cat/un-vaixell-humanitari-que-es-dirigia-a-gaza-es-atacat-per-dos-drons/
✍️ Albert Alexandre
#INTERNACIONAL | La guerra a Gaza ha suposat una apagada informativa en tota regla. La persecució i assassinat de les periodistes palestines se suma a la impossibilitat de la premsa estrangera de poder accedir al territori i la censura dels mitjans de comunicació crítics a l'Estat d'Israel. Davant d'això han sorgit nombroses veus que des del periodisme ciutadà intenten documentar la tragèdia
📝 La difícil feina del periodisme a Gaza quan ha de documentar la tragèdia pròpia
➡️ https://directa.cat/la-dificil-feina-del-periodisme-a-gaza-quan-ha-de-documentar-la-tragedia-propia/
✍️ Sira Cusiné
📝 La difícil feina del periodisme a Gaza quan ha de documentar la tragèdia pròpia
➡️ https://directa.cat/la-dificil-feina-del-periodisme-a-gaza-quan-ha-de-documentar-la-tragedia-propia/
✍️ Sira Cusiné