💢 Bon dia Catalunya
S'acosta el final de curs amb els deures fets i feina per l'estiu per encarar ben bé el proper curs. La societat civil està fent la feina que els nostres polítics no van fer aleshores sinó un altre gall ja cantaria dins el galliner que tenim. Aviat tindrem estructura per encarar reptes importants.
Albirem molts canvis, canvis reals per la via dels fets i no tant de les paraules que també. Paraules i fets tornaran anar en armonia.
RaBeLa.31/05/2025.

⭕️ Sixena, un cas anòmal que mereix un relat rigurós i acurat per entendre qui és qui en tota aquesta història.
Al cap de vall, els amics del Opus Dei i sectors ultraconservadors de l'Espanya profunda no atenen a raons i volen imposar un relat i unes maneres impròpies quan es tracta de béns culturals universals.
La catalanofòbia el rerefons.

El cas de *SIXENA*
Carles Camp

*Ara ENTENC el perquè i el què !!!!

MADRID SÍ PAGA ELS TRAÏDORS
El monestir de Santa Maria de Sixena es troba en aquella zona de Catalunya que anomenem Franja de Ponent, que és la part de Catalunya que Javier de Burgos iniquament va posar sota control de províncies aragoneses el 1833. És un monestir molt antic, fundat en el segle XII. Acabada la Guerra d’Espanya del 1936-39 (coneguda pel malnom de Guerra Civil), el monestir de Sixena, com la gran majoria d’edificis religiosos situats en zona republicana, havia sofert greus desperfectes a mans dels criminals incontrolats de la FAI. L’agost de 1936, després del saqueig, l’arquitecte i historiador Josep Gudiol va visitar el monestir, que havia quedat força malmès, particularment els frescos, enfosquits pel fum dels incendis. Gudiol va tornar a Barcelona a cercar fons per a rescatar l’art de Sixena. Va aconseguir 4.000 pessetes, que li va donar el llavors conseller de cultura Ventura Gassol, xifra molt alta per a l’època i molt més en plena guerra; a més de pagar-li dos tècnics especialistes en aquestes tasques. Es pot dir que els catalans s’ho van treure del plat per pagar aquesta restauració. Val a dir que el govern de l’estat va aprovar l’operació. Amb l’ajut de la població de Vilanova de Sixena, es van arrencar les pintures i es van dur a Barcelona, on es van guardar a la Casa Amatller. El 1940, van ser depositades de forma segura al MNAC i van ser restaurades el 1943 pel mateix Gudiol, acabat de tornar de l’exili. El 1960, el qui era llavors director d’aquest museu, Josep Maria Ainaud de Lasarte va promoure el rescat de la resta dels frescos que encara hi havia a Sixena. D’acord amb les autoritats de llavors, l’estat, l’ajuntament de Vilanova de Sixena i de la mateixa comunitat, la resta de frescos i la resta d’obres d’art també van ser dutes a Barcelona, restaurades i posades sota protecció.
El sostre del monestir es va ensorrar el 1990. Si Catalunya i els catalans no hi haguessin intervingut, totes les obres d’art de Sixena s’haurien perdut per sempre.
El 1992, el llavors conseller de cultura de la Generalitat, Joan Guitart, va arribar a un acord amb la superiora de la comunitat segons el qual el monestir va cedir les obres d’art a la Generalitat a perpetuïtat. El pacte només es trencaria si les obres no estaven ben custodiades, que no és el cas. La cessió va venir acompanyada pel pagament de 40 milions de pessetes per part de la Generalitat de Catalunya, una suma considerable en aquell moment. Com a conseqüència de la gran davallada de vocacions religioses, la comunitat de Sixena havia envellit molt. El 1980, les monges van ser traslladades a Barcelona, a Vallvidrera, amb les companyes de la seva orde, on hi romandrien fins la seva mort. La darrera va morir l’any 2000. Catalunya no tant sols va tenir cura de les obres d’art d’aquest monestir, sinó també de les persones. Durant totes aquestes dècades, a l’Aragó, ningú va moure un dit ni es va preocupar absolutament de res, ni es va gastar un sol cèntim ni en rescatar, ni en restaurar, ni en conservar aquestes obres d’art. Si s’haguessin deixat les obres d’art del monestir sota la responsabilitat dels aragonesos, aquestes ja s’haurien destruït, no existirien. Si Catalunya no hagués acollit les monges del monestir, ves a saber on haurien anat a parar.
Ara, amb la feina feta, els diners gastats, tot el treball fet i les monges ja mortes, els aragonesos, en comptes d’agrair la feina feta per Catalunya, tenen la barra i el cinisme de parlar d’espoli i exigir-ne el retorn a l’Aragó; retorn d’uns objectes que, cal insistir-hi i remarcar-ho, si no fos per Catalunya ara ni tant sols existirien. Òbviament, no diuen ni una paraula de compensar

Catalunya d’alguna manera per les despeses i enrenous provocats pel rescat, trasllat i conservació de totes aquestes obres d’art. Els tribunals espanyols -no podia ser d’altra manera-, els han donat la raó. No han tingut en compte cap dels arguments de la Generalitat, entre els quals un de ben objectiu: un nou trasllat malmetrà, de ben segur, les obres de forma definitiva i potser irreparable. Fins l’advocat dels aragonesos ha dit públicament que vindrà a recollir les obres amb un camió especialitzat, com si es tractessin de sacs de patates. Tant se’ls en donen les obres d’art, el que és important és humiliar a Catalunya i premiar els aragonesos que, de tenir una identitat i un idioma propis i d’haver defensat, fins al 1714, els seus drets, els seus furs i el seu autogovern davant el rei de Madrid, les seves autoritats i la inquisició castellana, han passat a sotmetre’s de gust a l’estat espanyol. Hi ha aragonesos enterrats al Fossar de les Moreres, aragonesos que sabien què hi havia en joc, també al seu país. Però d’aquest aragonesos, pel que sembla, no en queden gaires.
Potser Roma no pagava els traïdors, però Madrid, pel que es veu, sí que ho fa.
DIFON !!! Gràcies

⭕️ Espai de reflexió.

⭕️ PLD 36 - JMB.

36.- REPÚBLICA FEDERAL (vegueries) CATALANA..?
Continuo parlant , després del incís sobre l’Islam, de la política de defensa d’una Nació lliure.
A Catalunya la mentalitat de la majoria, sobre tot dels nascuts entre el 1939 i el 1975, hi ha una visió o millor dit una sensació interna que quan sentim les paraules “exercit i militar” ens posem en guardia. Es una sensació deguda a la vivència que hem sofert per l’actuació del exercit d’ocupació que hem patit. Un exercit braç executor de la repressió sobre la població civil catalana, per una actuació -cal dir-ho- de venjança política ( ja ve del 1714). Un exercit que abans d’entrar a la OTAN, no va deixar de ser “el ejercito nacional”, garant de polítiques autoritàries al servei del dictador Franco i dels seus successors .
Per tot això, hi ha una idea que ha quallat , generant una sobredimensió del actual pacifisme ideològic completament contrari al pensament de la gent dels països democràtics .
Els catalans haurem de superar aquest marc mental que tenim, hem de generar un pensament nou i propi d’una Nació lliure si aconseguim ser independents i poder integrar-nos plenament amb TOT, dins el món de les Nacions Unides.
I de ben segur , haurem de tenir un pla de defensa. Un pla que inclou una policia judicial (mossos)moderna i ben equipada per tenir cura dels problemes interiors …..i un exercit sota el poder del Parlament, defensor dels drets civils i dels ciutadans del país , defensor dels espais marítims, terrestres , aeris i del nostre ciberespai. Un exercit format per Enginyers, Matemàtics , Físics , Químics, Aeronàutics , Metges…gent amb estudis de grau superior , junt amb un petit exercit de actuació ràpida format per homes i dines amb estudis de grau mitja.
No pensem mes en “xusqueros o castes”, això ho hem de deixar enrera.
Que en penses tu?
(JMB de Indi-Àgora. Aquets escrits son a títol personal, pot ser o no compartit per la resta de companys. Soms un grup de gent transversals)

⭕️ PLD 37 - JMB.

37.-República Federal(vegueries) Catalana?
Política de Defensa.
Després de definir en el punt 36 com ha estat els exèrcits espanyols envers els catalans des de 1714, als nostres ulls i sentiments una EINA d’ocupació i de repressió contra la societat civil .
Crec arribat l’hora de treure’ns del damunt aquesta idea negativa del que ha de ser un exercit modern. Deixant de banda les velles dinàmiques del que ha estat el “catalanisme pacífic”. S’han d’acabar els lliris i clavells i hem de començar a pensar com una NACIÓ LLIURE i SOBIRANA.
Des d’ara com a país NOU, qualsevol iniciativa dia política social o de defensa, ha de tenir com a objectiu la millora de la vida dels ciutadans ( estat benestar, justícia social, educació etc.) i la seva defensa aixins com la defensa del seu territori o espai.
I atenció , no només ens haurem d’ocupar dels interesos interns, sinó també dels dels països amb els que haurem signat tractats i lligams, bé econòmics i de mercats, sinó també per la nostra situació geogràfica de defensa dels espais comuns.
Devant aquets interesos propis i veïnals, al Parlament i a la Generalitat de Catalunya els caldrà projectar un compromís ferm i decidit, sense ambigüitats en la política de defensa com a nou pais que volem integrar-nos dins la comunitat internacional i al Parlament de les Nacions Unides.
Com ho veieu?
EU?- EFTA?- OTAN? - Mediterranis?- NEUTRALS?

⭕️ Demà un resum setmanal de les info més destacades...al nostre parer.

EL VORAVIU | 3cat. Vergonya continua (II)

✍️ Joan Vall Clara

👉 Ens podeu seguir a @elpuntavui

De com determinat periodisme estimula el creixement de l’extrema dreta – ParlemClar.cat
https://www.parlemclar.cat/de-com-determinat-periodisme-estimula-el-creixement-de-lextrema-dreta/