"La guerra hispano-americana por la dominación de Cuba, la de los italianos en Abisinia [Etiopia], la de Inglaterra en el Transvaal, la guerra chino-japonesa, la aventura china de las grandes potencias y la guerra ruso-japonesa, todas ellas, incluso siendo sus causas y condiciones bien distintas, tienen el rasgo común de ser guerras de expansión. Y si recordamos la tensión anglo-rusa en el Tíbet, Persia y Afganistán, los desacuerdos japoneses-americanos del invierno de 1906 y finalmente el conflicto de Marruecos de glorioso recuerdo con la cooperación hispano-francesa de diciembre de 1906, podremos darnos cuenta de que la política capitalista de expansión y colonización ha dispuesto bajo la cubierta de la paz mundial, numerosas minas cuyas mechas están en muy distintas manos y que pueden explotar fácilmente y de forma totalmente inesperada."

Karl Liebknecht

https://www.diario.red/articulo/memoria/karl-liebknecht-militarismo-antimilitarismo/20250316174103044182.html

"El 22 de març de 1873 la Primera República espanyola aprovava l’abolició de l’esclavitut a Puerto Rico. Tot i que aquesta no era la llei desitjada pels republicans, que volien l’abolició sense indemnització als amos esclavistes, suposava un cop directe a l’autoritat de la burgesia esclavista. Aquest 22 de març constitueix una ocasió excel·lent per recuperar les banderes republicanes antiesclavistes davant de renovats discursos racistes que a l’empara del xovinisme reaccionari deneguen la participació de la burgesia catalana en el tràfic d’esclaus així com el paper fonamental de les plantacions esclavistes colonials per a la industrialització capitalista de Catalunya. És per aquest motiu que l’ahistoricisme interessat de l’extrema dreta juga aquí un paper més que convenient a l’hora de defensar privilegis vergonyosos, passats i presents"

Albert Portillo

https://debatspeldema.org/dringuen-les-cadenes-la-burgesia-catalana-i-lesclavisme/

Bona tarda! Aquest divendres fem doble presentació a Cal Temerari.

G.P: Ha de començar sent una unitat per la base. La reconstrucció d’un front ampli passa necessàriament per la recuperació del carrer a partir dels principals conflictes socials que tenim sobre la taula, que són claríssims i ja els hem exposat: l’habitatge, la precarietat laboral, el feminisme, la qüestió migrant, la qüestió de la sobirania construïda des de baix. Si no, serà simplement un debat de dirigències de partit que no implicarà la ciutadania en la construcció dels nous espais.

J. T: Aquest front ampli ha de ser de la base, d’acord; però, perquè la base també se senti estimulada, necessita veure que per dalt hi ha avenços, i que hi ha coalicions electorals, i que es guanyin eleccions. I que les nomenclatures dels partits baixin dels pedestals.

G.P: Tens raó. Per això crec que hauríem d’aprofitar escenaris com les eleccions municipals, que són les més properes a la ciutadania, per inventar coses que no s’han inventat anteriorment, i allà posar-les de manifest.

https://www.elcritic.cat/entrevistes/joan-tarda-i-gerardo-pisarello-el-front-ampli-impossible-de-les-esquerres-sobiranistes-233405

“Amb el creixement de l’esquerra francesa s’ha destacat de nou la figura de Jean Jaurés el socialista, republicà i pacifista. Però és menys conegut el seu origen occità i la seva predisposició al reconeixement del poble occità i dels pobles vençuts. Conegut el seu assassinat el 1914 és menys coneguda la venjança perpetrada per milicians catalans a Eivissa el 1936”

Ivan Montemayor

https://debatspeldema.org/lo-nostre-joan-jean-jaures-republica-pacifista-i-socialista/

«En temps de revolució, Malatesta és millor que D'Aragona. Fan estupideses, però són revolucionaris. Contra Kérenski i els menxevics vam lluitar-hi braç a braç amb els sindicalistes i els anarquistes; vam mobilitzar milers d'obrers per aquella causa. En temps de revolució, calen revolucionaris. En temps de revolució, hem d'apropar-nos-hi i fer-hi front comú».

Zinoviev, 1920.

Contra el tono de radicalidad “plebeya” que Gómez Villar imprime a su libro, su reconstrucción de la “cultura de la cancelación” es en realidad: (1) arbitraria e incomprobable, (2) filosóficamente reaccionaria, (3) políticamente ambigua, (4) incapaz de comprender históricamente las luchas pasadas por la emancipación y (5) liberal a su pesar.

https://sinpermiso.info/textos/en-defensa-de-la-cancelacion-a-proposito-del-ultimo-libro-de-antonio-gomez-villar

👤 Aquest 2025 celebrem el centenari del naixement de Paco Candel, un escriptor fonamental per entendre la realitat social de la Catalunya del segle XX.

💬 Aquesta jornada vol ser un homenatge a una figura clau en la reflexió sobre la identitat catalana i la diversitat cultural, especialment important en el context actual de creixement dels discursos xenòfobs i racistes, i una oportunitat per reflexionar a partir del seu llegat en la Catalunya de 2025.

🔙 Els altres catalans segueixen sent presents. Recordem Candel per entendre millor el nostre present i construir el futur.

🗓️ Dissabte, 5 d’abril del 2025
📍 Biblioteca Francesc Candel
📋 Consulta el programa
📝 Inscriu-t'hi ara

"Se gastan millones en Marruecos y se suprimen conserjes en los ministerios; se clausuran escuelas y cátedras, se cierra el Ateneo (la histórica institucional cultural de Madrid), se persigue el uso de la lengua catalana, se difama a los políticos que formó el rey, su antiguo amo, y se amenaza continuamente con crueles escarmientos (...) Tal es el rango de este régimen, y tal es el trance en que se encuentra España, que devora los amargos frutos de un militarismo tan imbécil como ruinoso"

Manuel Azaña

https://diared.org/43I9DuV

Jean Jaurès, el socialista, republicano y pacifista. Es menos conocido su origen occitano y su predisposición al reconocimiento del pueblo occitano y de los pueblos vencidos. Conocido su asesinato en 1914, es menos conocida la venganza perpetrada por milicianos catalanes en 1936.

https://sinpermiso.info/textos/lo-nostre-joan-jean-jaures-republicano-pacifista-y-socialista

"El caso de Pla, vendiendo por treinta dineros su conciencia a Cambó y escribiendo al dictado un libro contra el hombre que representa el pensamiento libre catalán y la filosofía española contemporánea, ofrece características tan repugnantes que si después de este libro Pla aun encuentra solidaridad moral en el intelectualismo de España, deberemos decir del honor de los españoles lo que el conde de Albrit del honor en general.
Un libro de elogio a Cambó era ya de si una cosa baja; un libro que, ensalzando al uno, sirve el odio de éste contra Pi y Margall y la tradición federalista de Cataluña, es de una bajeza tan absoluta que no pienso calificarla, por no encontrar adjetivo adecuado.
De todos los escribas contemporáneos, Pla ha sido el más mísero."

Federica Montseny, "La traición de los escribas", La Revista Blanca, 15-9-1928

"Cualquiera que haya sido el significado último de Nietzsche, su recepción en Alemania favoreció el desarrollo del nacional-socialismo. Dio al nacional-socialismo un padre intelectual que tenía grandeza e inteligencia, cuyo estilo era bello y no abominable, que fue capaz de expresar el resentimiento contra el capitalismo monopolista y contra el proletariado en auge. (...). Pero así como Nietzsche no pudo reemplazar la realidad que condenaba y las enseñanzas cristianas sino con un naturalismo más refinado, una doctrina de la selección natural, el movimiento de la juventud libre, que dio a los nacional-socialistas buena parte de sus líderes, no consiguió elaborar ninguna nueva filosofía, con excepción de un nihilismo moral y religioso que, como todo nihilismo, conduce en definitiva a la aceptación de cualquier poder suficientemente fuerte para aplastar a todos los adversarios. Fueron también las clases medias las más profundamente influidas por el anticristianismo de Nietzsche. [En] La protesta contra un mundo que no satisfacía sus ambiciones y contra un sistema de valores que les imponía restricciones morales"

Franz Neumann: Behemoth. Pensamiento y acción en el nacional-socialismo, México, Fondo de Cultura Económica, 1943.

"Alle wollen regieren. Wir wollen verändern va ser el lema de campanya de Die Linke que es tradueix com «Tots volen governar. Nosaltres volem transformar». Els esquerranistes tenien clar que havien de confrontar als Verds i l’SPD, les seves dues fronteres de vot, amb un missatge clar que recuperes l’esperança en una altra forma de fer política i apel·les als votants progressistes desencantats. Sobretot quan el president Sholz era un dels presidents pitjors valorats, amb un 26% de grau d’aprovació molt per sota dels governs de Merkel, Schröder o Kohl. El Govern Semàfor sols aprovava per un 17% de l’electorat. Die Linke tenia tots els incentius per fer una campanya d’oposició d’esquerres"

Xavier Calafat.

https://debatspeldema.org/die-linke-un-exemple-i-un-avis-per-lesquerra-espanyola/

Els avis a la néta. —Et felicitem a tu i als teus padrins, i que duri molts anys.

“En Nietzsche se pueden reconocer todos los tópicos de los escritores que han madurado en París bajo la protección de Napoleón III, unos tópicos claramente demófobos de la bohème dorée: la petulancia elitista, el disgusto y el espanto provocado por la irrupción de la plebe, los instintos canallescos de esta, etc. Véase el siguiente texto del mismo:

"Finalmente: el maremágnum del hombre social, consecuencia de la revolución, de la fabricación de derechos iguales, de la creencia supersticiosa en los "hombres iguales". Aquí los portadores de los instintos de decadencia incluidos los instintos del esclavo, del cobarde, los instintos canallescos de las capas largo tiempo sometidas, se mezclan en el torrente sanguíneo de todas las clases sociales: dos o tres generaciones más y la raza será irreconocible; ¡todo se habrá plebeyizado! De lo que resulta un instinto global contra la selección, contra todo tipo de privilegios, y con un poder y una ferocidad tales que muy pronto los mismos privilegiados se someten-quien quiera conservar poder ha de lisonjear a la plebe, trabajar con la plebe, ha de tener al lado a la plebe.- Los genios en primer lugar: se convierten en heraldos de los sentimientos con los que se encandila a las masas sobre cualquier otra nota, se impone la de la compasión, la de la veneración incluso, de toda vida doliente, baja, despreciada, perseguida".

Antoni Domènech. El eclipse de la fraternidad. Editorial Akal, 2019 [2005], pp. 44-45.

"Torno a fer meves i a proposar a tothom unes paraules de sant Joan Pau II la contundència de les quals potser no ha estat advertida: «Déu ha donat la terra a tot el gènere humà perquè ella sustenti tots els seus habitants, sense excloure ningú ni privilegiar ningú». En aquesta línia recordo que la «tradició cristiana mai ha reconegut com a absolut o intocable el dret a la propietat privada i ha subratllat la funció social de qualsevol forma de propietat privada». El principi de l'ús comú dels béns creats per a tothom és el «primer principi de tot l'ordenament ètico-social», és un dret natural, originari i prioritari. Tots els drets sobre els béns necessaris per a la realització integral de les persones, incloent-hi el de la propietat privada i qualsevol altre, «no han de destorbar-ne, ans al contrari, facilitar-ne la realització», com afirmava san Pau VI. El dret a la propietat privada només pot ser considerat com un dret natural secundari i derivat del principi de la destinació universal dels béns creats, i això té conseqüències molt concretes que han de reflectir-se en el funcionament de la societat. Però passa sovint que els drets secundaris se sobreposen als prioritaris i originaris, deixant-los sense rellevància pràctica."

Papa Francesc, Fratelli Tutti. Germans tots. Carta Encíclica, 2020.