Porta Enrere
165 subscribers
21 photos
5 videos
178 links
Periodisme d'investigació
Download Telegram
to view and join the conversation
🎤 Nou podcast!
Fa unes setmanes vam posar en marxa el nostre podcast, que du per nom Podcast Enrere. Aleshores vam publicar el cas de l'accident patrimonial a la torre de Minerva. Ara publiquem un podcast sobre un tema molt complicat: la conxorxa dels poders de l'Estat amb el comitè organitzador per crear un clima favorable al rei Felip VI en la cerimònia d'inauguració dels Jocs Mediterranis.
Els podcast són versions reduïdes dels articles de Porta Enrere. És evident que tota la riquesa de detalls de les investigacions es troben en els reportatges escrits, però Podcast Enrere és un format ideal per estar ben informat i escoltar en qualsevol moment.
Aquest podcast explica com l'Estat espanyol i el comitè organitzador dels Jocs Mediterranis Tarragona 2018 van treballar plegats per afavorir la presència de públic en defensa de la unió d'Espanya en la cerimònia d'inauguració dels JJMM el 22 de juny de 2018. Els organitzadors van discriminar, per tant, les persones assistents a l'acte per motius ideològics, volent crear un ambient favorable per al rei d'Espanya, Felip VI, només uns mesos després del referèndum de l'1 d'octubre de 2017.
El podcast és un resum de dos articles publicats al web de Porta Enrere (www.portaenrere.cat) en què s'explicava com entitats, associacions i partits favorables a la unió d'Espanya tenien entrades per a la cerimònia d'inauguració molt abans que aquests tiquets es posessin a la venda pel públic en general.
⚠️ Nou article!
Avui retrocedim alguns anys en el temps i expliquem com l'antic gerent d'Aparcaments (AMT) i Transports (EMT), Jesús Trasobares, va gastar una fortuna en àpats, hotels i viatges durant el període que va ser gerent d'aquestes dues empreses municipals.
La documentació a la qual ha tingut accés Porta Enrere mostra pagaments desorbitats en hotels de la capital d'Espanya, de més de 1.400 euros, així com nombrosos restaurants arreu. La llista seria tan gran que hem fet una petita tria perquè el lector pugui entendre la magnitud de la tragèdia.
Trasobares, que va morir el 2012, va ser el responsable d'obres del pàrquing Jaume I, un cas que es troba, de fa anys i panys, sota investigació judicial per totes les irregularitats que es van cometre.
L'article d'avui és un nou exemple de la històrica falta de control de les empreses municipals de la ciutat i se suma a altres casos explicats per Porta Enrere: Espimsa i Tarragona Ràdio. I n'explicarem més.
⚠️ Nou article!
Avui continuem destapant com alguns gerents de les empreses, fundacions i patronats municipals van gastar allò que van voler amb les targetes de crèdit de les esmentades entitats.
Com sabeu, fa molt de temps que treballem en aquest assumpte. De fet, l'octubre de 2018 vam publicar com l'exgerent d'Espimsa, Isidre Prunor, havia gastat una fortuna en restaurants. Aquell article li va costar el càrrec a Prunor. Les últimes setmanes hem explicat com Prunor i dos alts càrrecs més s'havien apujat el sou quan tenien prohibit fer-ho i també com van gastar més de 50.000 euros en combustible pels seus vehicles privats.
Ara fa gairebé un any que vam publicar com s'havia utilitzat l'emissora municipal com un instrument per a aconseguir vots pel partit d'aleshores al govern, el PSC. Aquell cas que va ser investigat i publicat per Porta Enrere ha arribat a la Fiscalia.
I també fa poc més d'una setmana vam explicar com l'antic gerent de l'EMT i AMT, Jesús Trasobares, que va ser el responsable de les obres de l'aparcament Jaume I, havia gastat 70.000 euros en restaurants, viatges i hotels quan era el gestor d'aquelles dues empreses municipals.
Avui parlem de totes les altres empreses municipals. Aportem les dades de les despeses en un període de 20 anys, des del 2000 i fins al 2019, ambdós inclosos i revelen una despesa de gairebé 500.000 euros, la majoria gastada en hotels, restaurants i viatges. Al text, només detallem les despeses més escandaloses. De fet, la quantitat de diners gastada en àpats podria considerar-se, fins i tot, indecent.
⚠️ Nou article!
Avui, a tres dies del segon aniversari de l'explosió d'Iqoxe, l'accident més greu en la història de la petroquímica de Tarragona, expliquem com la direcció de l'empresa no va voler controlar les possibles emissions difuses de vapors d'òxids d'etilè (una substància molt perillosa i cancerígena) i d'altres compostos orgànics volàtils malgrat que un treballador, delegat sindical present a les reunions del Comitè de Seguretat i Salut de l'empresa, ho demanava reiteradament.A l'informe policial consta que Iqoxe donava per fet la presència aquests productes a l'aire, però, així i tot, va tardar més d'un any i mig a fer els mesuraments sol·licitats pel treballador i, quan ho va fer, no va mesurar l'òxid d'etilè, el producte més perillós.
Aquest document prova allò que Porta Enrere ja va publicar el 30 de setembre de 2021 en un altre article, on s'assenyalava la falta de control per part de l'administració d'un producte altament contaminant com l'òxid d'etilè. Ara veiem que ni tan sols l'empresa productora de l'OE fa els controls pertinents.
Consultant aquell article de setembre de 2021 podreu comprovar (si no el vau llegir, tot i que us recomanem que el rellegiu) com les poblacions que viuen al voltant de les fàbriques o indústries que utilitzen òxid d'etilè estan exposades a un gran perill i, per a demostrar-ho, explicàvem els casos (molt similars als de Tarragona) que hi ha als Estats Units.
⚠️ Nou article!
En la setmana del segon aniversari de l'accident d'Iqoxe expliquem en què consistirà el mapa de sensors que la Generalitat va anunciar que instal·laria arran de l'accident d'aquella fàbrica.
En l'article detallem que els sensors no detectaran la majoria de substàncies tòxiques de la petroquímica i, a més, la seva sensibilitat, és a dir, la capacitat de detectar concentracions de compostos contaminants a l'aire, serà de fins a mil vegades superior dels llindars establerts per a la seguretat en àrees urbanes. Això vol dir que els sensors només donaran l'alarma en casos excepcionals, quan la contaminació suposi un risc imminent per a les persones, però tota aquella contaminació diària que estigui per sota d'aquests valors tan alts passarà desapercebuda.