"Tras atacar la majestad sagrada de los reyes, es poco probable que cause sorpresa añadir mi firme convicción de que es muy perjudicial para la moralidad toda profesión cuyo poder suponga una gran subordinación de rango.
Un ejército permanente, por ejemplo, es incompatible con la libertad, porque la subordinación y el rigor son los pilares mismos de la disciplina militar ; y el despotismo es necesario para proporcionar vigor a los proyectos que uno dirigira. (...) Todo cuerpo [militar] es una cadena de déspotas que, al someter y tiranizar sin ejercer la razón, se convierten en un peso muerto de vicio e insensatez para la comunidad. (...) Pero esos materiales combustibles no pueden ser acumulados largo tiempo y, al encontrar una salida en las guerras exteriores y en las insurrecciones intestinas, el pueblo adquiere algún poder en el tumulto, que obliga a sus gobernantes a disfrazar su opresión con una muestra de derecho. Por tanto, (...), los déspotas se ven forzados a hacer que la corrupción encubierta mantega firme el poder que anteriormente fue arrebatado por la fuerza abierta."

Mary Wollstonecraft, Vindicación de los derechos de la mujer, Madrid, Akal, 2010 [1791], p. 55 y 57-58.

Lo que Europa necesita es autonomía estratégica en el marco de un mundo multipolar. Esto requiere de política exterior europea, en definitiva, de más Europea política y más integración. Una región que opera en el contexto internacional. Y dejar, por fin, de ser una región subalterna de EEUU 1/6

Esto poco tiene que ver con un rearme estatal de pequeños países, cabando aún más fuerte las fracturas socioeconómicas internas que fomentan el surgimiento de las derechas radicales, y dejando para otro dia el imprescindible cambio de la matriz productiva. Y seguir manteniéndose en la OTAN 2/6

La lógica es muy poco lógica: nos rearmamos para protegernos de Rusia, que a la vez es amiga de EEUU, que es quien comanda la OTAN, y quien nos dice que tenemos que rearmarnos 3/6

Con esta huída hacia adelante, Europa renuncia a aquello que la hace - o puede hacer - fuerte (unidad, potencia económica, de cohesión social, diplomática, etc.). De hecho, la vez que estubimos más cerca de esta ideal fue la gestión de la covid, una Europa neokeynesiana 4/6

Nunca podremos competir en términos militares (ni con 2%, ni con 5%). ¿Que valor añadido nos da el aumento del 0,7% en gasto militar? En cambio si que podemos acrecentar nuestra capacitat económica y diplomática. Hablar de tu a tu a Pequin, a Moscú,más relación con AL, Magreb o Medio Oriente 5/6

Es evidente que el objetivo de Trump es destruir Europa. No lo hagamos nosostros solitos siguiendo paradójicamente sus dictados 6/6

https://bsky.app/profile/gubasart.bsky.social/post/3ljtybgvnl222

"La diplomatie altermondialiste proposée par les insoumis est à son heure aujourd’hui. C’est-à-dire l’idée de fédérer des non-alignés dans la conduite de causes communes. Des causes d’intérêt général humain."

Jean-Luc Mélenchon

https://melenchon.fr/2025/03/09/si-tu-veux-la-paix-organise-la/

"Lo llamativo del acuerdo PSOE-Junts, que por cierto coincide con un acuerdo en la misma dirección del PNV con el PSOE, es el consenso sistémico que, de progresistas a foralistas y republicanos de orden, hay respecto a la clase obrera migrante y racializada. Puesto que el problema de fondo se encuentra en la Ley de Extranjería de carácter estatal y en el contenido de un acuerdo que en vez de pivotar sobre la regularización masiva está pensado para contentar al chovinismo reaccionario con la imagen de un mosso de esquadra, en lugar de un policía nacional o un guardia civil, expulsando trabajadores migrantes."

Albert Portillo

https://www.diario.red/opinion/albert-portillo/hedor-trumpista-junts/20250309153840043872.html

«La senda del lenguaje del rearme y de la guerra consolidan los climas prebélicos y son el escenario idóneo para quienes desean recortar derechos, libertades y políticas sociales. Las dinámicas del miedo y de la ley de las armas refuerzan el marco de la extrema derecha. Por el contrario, la apuesta por idear modelos que amplíen derechos y vías para la paz, así como los esfuerzos para defenderlos con pedagogía política, es uno de los mayores muros de contención frente a la deshumanización y la violencia.»

Olga Rodríguez.

https://www.eldiario.es/internacional/defender-intereses-europa-implica-entender-quieren-eeuu-rusia_129_12114853.html

"Només que la gent entengui les coses com són i les digui pel seu nom: sabrien que l'exèrcit és un instrument d'assassinat i que reunir i dirigir l'exèrcit, allò mateix que fan amb tanta seguretat els reis, emperadors i presidents, és una preparació per a l'assassinat.
Si cada rei, emperador, president entengués que la seva feina de dirigir les tropes no és una obligació digna i important, com li inculquen els aduladors, sinó una preparació vil i vergonyosa d'uns assassinats, I cada persona individual entengués que pagar uns impostos que es gastaran en llogar i armar soldats i que, encara més, fer el servei militar no són accions indiferents, sinó lletges i vergonyoses, pel fet de tolerar i participar en la guerra, llavors desapareixeria per si mateix el poder dels emperadors, els presidents i els reis que tant ens indigna i que ara provoca que els matin."

Lleó Tolstoi, "No mataràs", 8 d'agost de 1900

«Europa practica una política basada en la imatge i es creu la seva pròpia propaganda sobre el motiu i l’origen del conflicte d’Ucraïna: el desig d’un malvat dictador d’ampliar el seu imperi i recrear una mena d’Unió Soviètica. La Unió Europea no pot resoldre un conflicte els motius del qual no entén. És incapaç, per tant, de negociar, perquè desconeix els seus propis interessos: no els ha formulat, limitant-se a seguir els dels Estats Units, que ara gira i la deixa a l’estacada. Europa no vol acabar la guerra d’Ucraïna perquè la seva burocràcia oligàrquica ha trobat en la confrontació amb Rússia la fórmula per consolidar el seu poder, la seva raó de ser. Aquest cúmul de circumstàncies explica el seu despropòsit actual: pretendre guanyar sense els Estats Units una guerra que, tal com està ara, ha perdut amb els Estats Units.»

Rafael Poch

https://www.elcritic.cat/noticies/5-claus-de-rafael-poch-sobre-la-nova-era-geopolitica-232403

“850 milions decidits per Europa són exactament la suma que demana Trump: 5% de la riquesa del continent per finançar la guerra. No trobeu curiós que la resposta que fem al senyor Trump en el moment que ens vol deixar sigui donar-li exactament satisfacció al que demana?”
 
Jean-Luc Mélenchon

"La guerra hispano-americana por la dominación de Cuba, la de los italianos en Abisinia [Etiopia], la de Inglaterra en el Transvaal, la guerra chino-japonesa, la aventura china de las grandes potencias y la guerra ruso-japonesa, todas ellas, incluso siendo sus causas y condiciones bien distintas, tienen el rasgo común de ser guerras de expansión. Y si recordamos la tensión anglo-rusa en el Tíbet, Persia y Afganistán, los desacuerdos japoneses-americanos del invierno de 1906 y finalmente el conflicto de Marruecos de glorioso recuerdo con la cooperación hispano-francesa de diciembre de 1906, podremos darnos cuenta de que la política capitalista de expansión y colonización ha dispuesto bajo la cubierta de la paz mundial, numerosas minas cuyas mechas están en muy distintas manos y que pueden explotar fácilmente y de forma totalmente inesperada."

Karl Liebknecht

https://www.diario.red/articulo/memoria/karl-liebknecht-militarismo-antimilitarismo/20250316174103044182.html

"El 22 de març de 1873 la Primera República espanyola aprovava l’abolició de l’esclavitut a Puerto Rico. Tot i que aquesta no era la llei desitjada pels republicans, que volien l’abolició sense indemnització als amos esclavistes, suposava un cop directe a l’autoritat de la burgesia esclavista. Aquest 22 de març constitueix una ocasió excel·lent per recuperar les banderes republicanes antiesclavistes davant de renovats discursos racistes que a l’empara del xovinisme reaccionari deneguen la participació de la burgesia catalana en el tràfic d’esclaus així com el paper fonamental de les plantacions esclavistes colonials per a la industrialització capitalista de Catalunya. És per aquest motiu que l’ahistoricisme interessat de l’extrema dreta juga aquí un paper més que convenient a l’hora de defensar privilegis vergonyosos, passats i presents"

Albert Portillo

https://debatspeldema.org/dringuen-les-cadenes-la-burgesia-catalana-i-lesclavisme/

Bona tarda! Aquest divendres fem doble presentació a Cal Temerari.

G.P: Ha de començar sent una unitat per la base. La reconstrucció d’un front ampli passa necessàriament per la recuperació del carrer a partir dels principals conflictes socials que tenim sobre la taula, que són claríssims i ja els hem exposat: l’habitatge, la precarietat laboral, el feminisme, la qüestió migrant, la qüestió de la sobirania construïda des de baix. Si no, serà simplement un debat de dirigències de partit que no implicarà la ciutadania en la construcció dels nous espais.

J. T: Aquest front ampli ha de ser de la base, d’acord; però, perquè la base també se senti estimulada, necessita veure que per dalt hi ha avenços, i que hi ha coalicions electorals, i que es guanyin eleccions. I que les nomenclatures dels partits baixin dels pedestals.

G.P: Tens raó. Per això crec que hauríem d’aprofitar escenaris com les eleccions municipals, que són les més properes a la ciutadania, per inventar coses que no s’han inventat anteriorment, i allà posar-les de manifest.

https://www.elcritic.cat/entrevistes/joan-tarda-i-gerardo-pisarello-el-front-ampli-impossible-de-les-esquerres-sobiranistes-233405

“Amb el creixement de l’esquerra francesa s’ha destacat de nou la figura de Jean Jaurés el socialista, republicà i pacifista. Però és menys conegut el seu origen occità i la seva predisposició al reconeixement del poble occità i dels pobles vençuts. Conegut el seu assassinat el 1914 és menys coneguda la venjança perpetrada per milicians catalans a Eivissa el 1936”

Ivan Montemayor

https://debatspeldema.org/lo-nostre-joan-jean-jaures-republica-pacifista-i-socialista/

«En temps de revolució, Malatesta és millor que D'Aragona. Fan estupideses, però són revolucionaris. Contra Kérenski i els menxevics vam lluitar-hi braç a braç amb els sindicalistes i els anarquistes; vam mobilitzar milers d'obrers per aquella causa. En temps de revolució, calen revolucionaris. En temps de revolució, hem d'apropar-nos-hi i fer-hi front comú».

Zinoviev, 1920.

Contra el tono de radicalidad “plebeya” que Gómez Villar imprime a su libro, su reconstrucción de la “cultura de la cancelación” es en realidad: (1) arbitraria e incomprobable, (2) filosóficamente reaccionaria, (3) políticamente ambigua, (4) incapaz de comprender históricamente las luchas pasadas por la emancipación y (5) liberal a su pesar.

https://sinpermiso.info/textos/en-defensa-de-la-cancelacion-a-proposito-del-ultimo-libro-de-antonio-gomez-villar

👤 Aquest 2025 celebrem el centenari del naixement de Paco Candel, un escriptor fonamental per entendre la realitat social de la Catalunya del segle XX.

💬 Aquesta jornada vol ser un homenatge a una figura clau en la reflexió sobre la identitat catalana i la diversitat cultural, especialment important en el context actual de creixement dels discursos xenòfobs i racistes, i una oportunitat per reflexionar a partir del seu llegat en la Catalunya de 2025.

🔙 Els altres catalans segueixen sent presents. Recordem Candel per entendre millor el nostre present i construir el futur.

🗓️ Dissabte, 5 d’abril del 2025
📍 Biblioteca Francesc Candel
📋 Consulta el programa
📝 Inscriu-t'hi ara

"Se gastan millones en Marruecos y se suprimen conserjes en los ministerios; se clausuran escuelas y cátedras, se cierra el Ateneo (la histórica institucional cultural de Madrid), se persigue el uso de la lengua catalana, se difama a los políticos que formó el rey, su antiguo amo, y se amenaza continuamente con crueles escarmientos (...) Tal es el rango de este régimen, y tal es el trance en que se encuentra España, que devora los amargos frutos de un militarismo tan imbécil como ruinoso"

Manuel Azaña

https://diared.org/43I9DuV