¡Buenas tardes! Compartimos este clásico del republicanismo pacifista de la mano de Pi i Margall. El adalid del republicanismo federal, y expresidente de la Primera República, es poco conocido en su faceta pacifista y antimilitarista y, sin embargo, fue el primero, y el único, a entonar el grito de ¡Guerra a la guerra! cuando nadie se atrevía. Aquí tenéis una memorable prueba de su puño y letra.

En castellano
En valencià

«Constituiría un error pensar la agenda de la justicia social y la de la plurinacionalidad como ejes separados. En primer lugar por razones históricas: ambos impulsos democratizantes se han dado siempre en los mismos períodos de impulso transformador y progresista, tanto es así que de su sinergia depende a menudo la profundidad y alcance de estos ciclos. Y en segundo lugar por correlación de fuerzas: son esencialmente las mismas las que permiten el avance social y el avance plurinacional. Sólo salen los números para avanzar con un pie en cada uno de los carriles.»

Iñigo Errejón.

https://www.eldiario.es/opinion/tribuna-abierta/legislatura_129_10523537.html?utm_source=adelanto&utm_medium=email&utm_content=ExSocio&utm_campaign=18/09/2023-adelanto&utm_source=elDiario.es&utm_campaign=b7842473b0-EMAIL_CAMPAIGN_2023_09_18_09_04&utm_medium=email&utm_term=0_10e11ebad6-b7842473b0-%5BLIST_EMAIL_ID%5D&goal=0_10e11ebad6-b7842473b0-63462529&mc_cid=b7842473b0&mc_eid=2e30687285

#ENTREVISTA 📝«Totes les monarquies van estar profundamente involucrados en el tráfico d’esclaus i se’n van beneficiar enormement»

«El que necessitem per als barris negres pobres dels Estats Units és una cosa semblant al Pla Marshall de finals de la Segona Guerra Mundial: inversions massives, que en realitat millorarien la qualitat de vida de tota la societat»

«La negació és dura, però creieu-me, les monarquies estaven ficades fins al coll en el tràfic d’esclaus»

«Si et refereixes a una definició diferent de “romàntic, això és, com el descobriment d’ideals alts en llocs baixos, aleshores sí, els pirates tenien ideals alts»

«Josep Fontana? He sentit dir que potser és l’historiador català més gran de la història»

Entrevistem a Marcus Rediker, historiador estatunident especializat en temes d’esclavitut, història des de baix, pirates, entre d’altres.

👉 https://debatspeldema.org/marcus-rediker-totes-les-monarquies-van-estar-profundament-involucrades-en-el-trafic-desclaus-i-sen-van-beneficiar-enormement/

✨🎙✨ És el marxisme un invent diferent al pensament del propi Marx? Què vol dir ser marxista al 2023? Les revolucions es fan o s’esperen? Com podem pensar el feminisme i la qüestió colonial? Parlem amb Montserrat Galceran, filòsofa incombustible, sobre el seu darrer llibre, La Invención del Marxismo.

📡 SPOTIFY: https://open.spotify.com/episode/36CMcepZnuJ5QrjPuSY5GS?si=81a24cb88f364c8d

📡 IVOOX:
https://www.ivoox.com/debatspeldema-17-la-invencio-del-marxisme-amb-montserrat-galceran-audios-mp3_rf_118454167_1.html

"La revolución no debe estar al servicio del partido, sino éste al servicio de la revolución. Dicho así, parecerá verdad de Perogrullo. Piénsese un poco y se verá que no lo es tanto. Se verá que el Partido de la codificación estaliniana de un cierto leninismo ha terminado convirtiéndose en el fin supremo del movimiento comunista. Se ha producido una total inversión de valores y de objetivos históricos.
Ya no parece que el fin supremo de todo revolucionario consista en hacer la revolución, sino en mantener el Partido. Mantener la unidad, la disciplina, el pensamiento correcto, la ideología casi religiosa del Partido, cualquiera que sea su estrategia política, y aunque esté claro que dicha estrategia sólo conduce a una ininterrumpida serie de fracasos."

Autobiografía de Federico Sánchez , Jorge Semprún (1977)

🩹Escriu @ inesgigi al voltant de la memòria assalariada.

🌪️“I les estonetes que ens han de pertànyer, què hi tenen major significat si no hi són per la reproducció del capital? Que el temps lliure és una farsa, que no hi ha cap llibertat que no siga un permís d’una voluntat de continuar l’endemà. L’única llibertat que conservem són els pensaments de fúria i resignació que no arribem a pronunciar. Llavors, una conseqüència és la nostàlgia que intentem rescatar en (i de) un present immòbil. Però no és que el temps no passe -oh i tant que passa, i és el que ens fa mal-, sinó que Godot mai va arribar ni arribarà.”

https://t.co/1dkjy7yDZn

«¡El comunismo no tiene nada que ver con la barbarie colectivista que se nos ha mostrado! El comunismo es la experimentación de la subjetividad más intensa, es la maximización de los procesos de singularización susceptibles de nacer a partir de nuestras matrices colectivas.»

Toni Negri.

Bona tarda! Avui publiquem aquest article sobre la unitat popular i l'autodeterminació com a estratègies de classe per a disputar l'hegemonia a Catalunya.

💬 "Cal abandonar les caricatures i les anàlisis fàcils i apostar per comprendre que hi ha realitats de classe a Catalunya que, si no s’expressen explícitament en termes nacionals, és perquè l’independentisme no s’expressa explícitament en termes de classe. És aquí quan emergeix com a central la qüestió de l’hegemonia a l’interior del moviment nacional; només amb una hegemonia de les esquerres i un plantejament d’autodeterminació vinculat a la lluita de classes serà possible incorporar aquestes realitats."

Eloi Gummà i Albert Portillo

https://debatspeldema.org/la-unitat-popular-i-la-lluita-de-classes/

"Lo que ahora criticamos sirvió en el pasado, en una fase marcada por los hiperliderazgos como polo de atracción y la necesidad de improvisar estructuras de oposición. Pero ya no sirven, se han desgastado tras 8 años de gobierno, el final de la ola «del cambio» y la emergencia radical de nuevos fenómenos a los que hemos aludido antes. Compromís debe seguir siendo una formación de izquierdas, ecologista, feminista y valencianista. Sólo que el significado de la izquierda, del ecologismo, del feminismo y del valencianismo, han cambiado mucho desde que nació Compromís. Y en muchos casos para bien, gracias a Compromis. Pero eso no nos da permiso para ser autocomplacientes. Tenemos que ser capaces de dar una respuesta adecuada a estos nuevos planteamientos, interrogándonos sobre sus actuales significados. Por todo ello no es extraño que se lance la idea de avanzar a la convergencia en un único partido."

Joan Ribó & Manuel Alcaraz.

https://www.levante-emv.com/opinion/2024/01/28/futuro-compromis-97430726.html

«En el cas del BNG s’ha aprofitat una situació de crisi del partit governant, PP (marxa de Feijóo) i de crisi també dels socialistes per bastir una candidatura encapçalada per una dona jove, valenta i que vol aplicar polítiques transformadores, Ana Pontón. Una candidatura que posa el focus en allò social i limita la seua agenda nacional a propostes majoritàriament assumibles pel gruix de l’electorat. Una candidatura que innova en la manera de fer campanyes i fa molta campanya de carrer. Ara molts ulls valencians miren a Galícia, miren al BNG, i això està bé. Estaria bé també no oblidar que l’estratègia seguida pel BNG és la que Compromís ja va aplicar 9 anys abans amb l’afegit de que es va aconseguir un tomb electoral.»

Amadeu Mezquida.

https://valenciaplaza.com/galicia-i-compromis

"És a dir, en els anys del postfranquisme, des de la mort del dictador fins el 1977 o 1978, sí que hi havia una possibilitat. La gent sí que es percebia a si mateixa no com a valenciana amb una identitat com la que s’analitza en el llibre, però sí amb una protoidentitat valenciana que elaborada en un sistema democràtic com el que es creava en eixe moment, segurament hauria pogut eixir d’alguna manera. El que passa és que el blaverisme i la dreta van fer molt bé la seua feina. Són professionals i aconseguiren dividir la població valenciana. Sociològicament, el País Valencià, excepte en un inici en què semblava que hi havia una certa esperança d’alguna cosa nova, sempre ha sigut espanyol."

Natxo Escandell.

https://www.vilaweb.cat/noticies/natxo-escandell/

«No és cap llei histórica que un territori haja de bastir un moviment nacional i menys encara que les seues propostes hagen de reeixir. Certament, és plausible que un territori amb una llengua propia, un relat consolidat sobre el passat autocton i uns components etnoculturals compartits (de les festes col·lectives a la gastronomia o l'esport) puga desenvolupar un moviment regionalista o nacionalista. Però, al País Valencià el regionalisme ha ocupat gairebé tot l'horitzó d'expectatives (en un marc nacional espanyol). El predomini de la regió no és una excepció en el marc espanyol ni en el nostre context europeu, per cert. En canvi, el nacionalisme valencià abans de la transició i des d'aleshores ha tractat de construir una idea de «valencianitat» que no fos purament dependent de cap centre i on fos possible un reconeixement ple de la cultura pròpia. Però això no ha estat possible. La majoria dels valencians i les valencianes no ho han estimat desitjable.»

Ferran Archilés.

Bona tarda,

Alliberem el pròleg de Xavier Domènech al llibre l’Arbre de les Llibertats. Republicanisme als Països Catalans. Illa Edicions (2023).

“En el viatge que ens proposen ens aboquen així a les matrius originaries d’un riu de foc comú sense el qual la història d’aquests països és incomprensible, com tampoc ho és cada un d’aquests moviments polítics i socials -el republicanisme, la reivindicació nacional i les esquerres– per separat. L’arrel de l’arbre de la llibertat és una, tal com ens mostren i al fer-ho ens endinsen en les múltiples cruïlles que es desenvoluparen en el seu creixement.”

https://debatspeldema.org/teixint-fraternitat-en-terres-agermanades-per-xavier-domenech-sampere/

Programació completa de la I Escola de Primavera de @LaFenix_UP i @BDSPaisValencia!🍉

És una sort comptar amb totes aquestes personalitats en una mateixa jornada i finalitat: reflexionar i actuar des de València amb Palestina.

+info i inscripció a dinar: …fenixuniversitatpopular.wordpress.com/escola-de-prim…
🇵🇸🇵🇸🇵🇸

Mireia Pérez escribe sobre la fallas, su función como arte reivindicativo y la polémica con el ninot de cuatro migrantes saltando una valla fronteriza en denuncia de la vulneración de los DDHH del artista urbano Escif.

Una pieza del Ministerio de CTXT.
https://ctxt.es/es/20240301/Culturas/45981/Mireia-Perez-fallas-artista-Escif-valla-Melilla-censura.htm