💧«Mira, Remediet, això se’n va a soles —va explicar-li—. Si hi posem qualsevol pomaeta, igual te fa mal i tot, perquè les bambolles són molt sensibles. El que has de fer… El que has de fer és no fer res!»
💫Tornem amb un nou conte de ciència, publicat en el número 117 de la revista i ja disponible a la web de Mètode. En aquesta ocasió, Susanna Ligero es posa en la pell d'una remeiera amb un cas difícil al davant.
🎨Il·lustració de Sarvatxo.
Podeu llegir-lo ací ➡️ https://go.uv.es/xZf8Hx0
💫Tornem amb un nou conte de ciència, publicat en el número 117 de la revista i ja disponible a la web de Mètode. En aquesta ocasió, Susanna Ligero es posa en la pell d'una remeiera amb un cas difícil al davant.
🎨Il·lustració de Sarvatxo.
Podeu llegir-lo ací ➡️ https://go.uv.es/xZf8Hx0
📸 L’observació i la documentació dels fenòmens naturals són un dels pilars del mètode científic i, des dels seus orígens, la fotografia ha estat una eina destacada per a aquest propòsit.
🦎 En l’article següent, Enrique Font, de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, repassa el paper de la fotografia en l’estudi del comportament animal.
Podeu llegir-lo ací ➡️ https://go.uv.es/X7rLlSn
🦎 En l’article següent, Enrique Font, de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, repassa el paper de la fotografia en l’estudi del comportament animal.
Podeu llegir-lo ací ➡️ https://go.uv.es/X7rLlSn
🌿«A l’hivern, quan escasseja el menjar, les merles tenen el costum, tot peonant, de sollevar la molsa i la mica de gespa que es fa entre els cairons, en cerca de cuquets. Ens destrossen aquestes filagarses de verd tan apreciades. Hem fracassat amb espantalls, menjadores suplementàries i repel·lents dissuasius. Hem hagut d’acabar posant malles protectores.»
🪺A partir d’una petita batalla domèstica amb les merles de la seua masia, Ramon Folch reflexiona sobre la gestió de l’entorn que fa l’ésser humà, i on se situen els límits que la fan raonable.
Podeu llegir-la ací ➡️ https://go.uv.es/M63S89M
🎨 Anna Sanchis
Amb aquesta lectura us desitgem un bon cap de setmana!
🪺A partir d’una petita batalla domèstica amb les merles de la seua masia, Ramon Folch reflexiona sobre la gestió de l’entorn que fa l’ésser humà, i on se situen els límits que la fan raonable.
Podeu llegir-la ací ➡️ https://go.uv.es/M63S89M
🎨 Anna Sanchis
Amb aquesta lectura us desitgem un bon cap de setmana!
Recordeu l’èxit «María» de l’any 1995?
💃🏾L’encomanadissa cançó de Ricky Martin ens convidava a (un, dos, tres) fer un passet endavant i un altre endarrere. Així més o menys (no) avança la política europea contra la contaminació atmosfèrica, segons l’ambientòleg Andreu Escrivà.
📖Podeu llegir ja la nova entrada dels seus «Diccionaris futurs», disponible a la web de Mètode ➡️ https://go.uv.es/DSjf6uu
💃🏾L’encomanadissa cançó de Ricky Martin ens convidava a (un, dos, tres) fer un passet endavant i un altre endarrere. Així més o menys (no) avança la política europea contra la contaminació atmosfèrica, segons l’ambientòleg Andreu Escrivà.
📖Podeu llegir ja la nova entrada dels seus «Diccionaris futurs», disponible a la web de Mètode ➡️ https://go.uv.es/DSjf6uu
🗣 Aprofitem per a convidar-vos a assistir a la conversa «Som una espècie devastadora, però tenim remei?» protagonitzada pel mateix Andreu Escrivà i un altre dels nostres col·laboradors habituals, el socioecòleg Ramon Folch.
📍Tindrà lloc aquest dijous 19, 19h, al Centre Octubre de Cultura Contemporània de València, i estarà moderada per la periodista Reis Juan. Us esperem!
📍Tindrà lloc aquest dijous 19, 19h, al Centre Octubre de Cultura Contemporània de València, i estarà moderada per la periodista Reis Juan. Us esperem!
🦕«L’estudi dels fòssils mitjançant tècniques de visualització en tres dimensions ha suposat una revolució en la investigació en els darrers vint anys».
🐾 Ja podeu llegir l’article «Sauròpodes virtuals» de Daniel Vidal, on ens parla de com aquesta tècnica permet abordar qüestions com la capacitat de moviment o la posició dels llargs colls d’aquests coneguts dinosaures.
Trobeu-lo ací ➡️ https://go.uv.es/EqjCuo7
🐾 Ja podeu llegir l’article «Sauròpodes virtuals» de Daniel Vidal, on ens parla de com aquesta tècnica permet abordar qüestions com la capacitat de moviment o la posició dels llargs colls d’aquests coneguts dinosaures.
Trobeu-lo ací ➡️ https://go.uv.es/EqjCuo7
Revista Mètode
🗣 Aprofitem per a convidar-vos a assistir a la conversa «Som una espècie devastadora, però tenim remei?» protagonitzada pel mateix Andreu Escrivà i un altre dels nostres col·laboradors habituals, el socioecòleg Ramon Folch. 📍Tindrà lloc aquest dijous 19…
❗️Bon dia! Us recordem que avui tindrà lloc la conversa «Som una espècie devastadora, però tenim remei?» entre Andreu Escrivà i Ramon Folch, ambdós col·laboradors de la revista Mètode. La periodista Reis Juan serà l'encarregada de moderar l'encontre.
Serà a les 19 h al Centre Octubre de Cultura Contemporània de València. No us ho perdeu!
Serà a les 19 h al Centre Octubre de Cultura Contemporània de València. No us ho perdeu!
🧫 Poden comunicar-se els bacteris? Com? Els bacteris habiten la Terra des de fa almenys 3.500 milions d’anys i van ser els primers organismes a comunicar-se. Fa molt poc temps, però, que entenem com.
💡L’estudi de la percepció de quòrum, el fascinant mecanisme de comunicació entre bacteris, protagonitza el guardó d’investigació científica dels Premis Princesa d’Astúries, que s’atorguen avui.
❗️Us avancem la nova entrega de «Can Microbi», on Ricard Guerrero i Mercè Berlanga ens expliquen què és el quòrum sensing i la importància de conèixer bé com es dona (🎨Carles Puche) ➡️ https://go.uv.es/J6lpU2j
Amb aquesta lectura, us desitgem un bon cap de setmana!
💡L’estudi de la percepció de quòrum, el fascinant mecanisme de comunicació entre bacteris, protagonitza el guardó d’investigació científica dels Premis Princesa d’Astúries, que s’atorguen avui.
❗️Us avancem la nova entrega de «Can Microbi», on Ricard Guerrero i Mercè Berlanga ens expliquen què és el quòrum sensing i la importància de conèixer bé com es dona (🎨Carles Puche) ➡️ https://go.uv.es/J6lpU2j
Amb aquesta lectura, us desitgem un bon cap de setmana!
Hola!
🌎Avui és el #DiaInternacionalContraElCanviClimatic. Dins dels esforços que s’han de dur a terme per a mitigar les seues conseqüències, la gestió de l’aigua ocupa un paper fonamental.
💦Un deixem aquest article del nostre dossier de l’aigua del número 117, on investigadors de la Universitat Politècnica de València i de la Universitat de Castella-la Manxa ens parlen de l’aqüífer de la Marxa Oriental, els recursos hídrics del qual quasi van esgotar-se a la dècada dels noranta a causa d’usos intensius que sobrepassaven la seua capacitat de generació.
💧Avui està en procés de recuperació, amb resultats esperançadors. Els autors analitzen el cas i les mesures que es van prendre per a revertir la situació. Podeu llegir l’article complet ací ➡️ https://go.uv.es/MIQSw55
🌎Avui és el #DiaInternacionalContraElCanviClimatic. Dins dels esforços que s’han de dur a terme per a mitigar les seues conseqüències, la gestió de l’aigua ocupa un paper fonamental.
💦Un deixem aquest article del nostre dossier de l’aigua del número 117, on investigadors de la Universitat Politècnica de València i de la Universitat de Castella-la Manxa ens parlen de l’aqüífer de la Marxa Oriental, els recursos hídrics del qual quasi van esgotar-se a la dècada dels noranta a causa d’usos intensius que sobrepassaven la seua capacitat de generació.
💧Avui està en procés de recuperació, amb resultats esperançadors. Els autors analitzen el cas i les mesures que es van prendre per a revertir la situació. Podeu llegir l’article complet ací ➡️ https://go.uv.es/MIQSw55
«La paleontologia serveix per a respondre aquelles preguntes tan fonamentals que es fa la humanitat des de sempre: qui som, d’on venim i on anem»
🦴Són paraules de Miquel de Renzi, professor emèrit de Paleontologia de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València. El passat 6 d’octubre, en el marc de les XXVIII Jornades de la Societat Espanyola de Paleontologia, l’auditori Joan Plaza del Jardí Botànic va acollir un homenatge al professor De Renzi per la seua trajectòria professional.
Vam aprofitar per a parlar amb ell. Ací podeu llegir l’entrevista i també veure’n un petit clip, on ens parla del paper de la paleontologia➡️ https://go.uv.es/k11JeUn
🦴Són paraules de Miquel de Renzi, professor emèrit de Paleontologia de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València. El passat 6 d’octubre, en el marc de les XXVIII Jornades de la Societat Espanyola de Paleontologia, l’auditori Joan Plaza del Jardí Botànic va acollir un homenatge al professor De Renzi per la seua trajectòria professional.
Vam aprofitar per a parlar amb ell. Ací podeu llegir l’entrevista i també veure’n un petit clip, on ens parla del paper de la paleontologia➡️ https://go.uv.es/k11JeUn
🙈 Són capaços dels ximpanzés de caçar cooperativament?
🙊 Les observacions dels ximpanzés al seu hàbitat natural mostren que, a més de competir, aquests primats cooperen habitualment formant coalicions, patrullant els límits del seu territori i caçant en grup. Ara bé, són aquestes estratègies equiparables a les estratègies cooperatives humanes?
🙉 En aquest article, la investigadora Anna Albiach aborda aquesta pregunta que ha esperonat molta recerca al voltant de l’aspecte cognitiu de la cooperació. Podeu llegir-lo ací ➡️ https://go.uv.es/BKcPlD8
🙊 Les observacions dels ximpanzés al seu hàbitat natural mostren que, a més de competir, aquests primats cooperen habitualment formant coalicions, patrullant els límits del seu territori i caçant en grup. Ara bé, són aquestes estratègies equiparables a les estratègies cooperatives humanes?
🙉 En aquest article, la investigadora Anna Albiach aborda aquesta pregunta que ha esperonat molta recerca al voltant de l’aspecte cognitiu de la cooperació. Podeu llegir-lo ací ➡️ https://go.uv.es/BKcPlD8
Bon dia!
💥Tanquem la setmana amb una novetat en el camp de l’astrofísica: un article publicat en la revista Nature Astronomy, liderat per l’Institut l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA-CSIC), proposa un model teòric que explica l’interior d’un blàzar, la font de radiació més potent de l’univers ➡️ https://go.uv.es/MY7TCAA
✨En aquest estudi han participat els investigadors de la Universitat de València José María Martí i Manel Perucho. L’article presenta un model teòric que ha permès interpretar la imatge amb la major resolució i sensibilitat mai aconseguida d’un blàzar, el doll de matèria que emergeix del nucli d’una galàxia, en aquest cas 3C 279, a una velocitat propera a la de la llum.
💫La setmana vinent publicarem una entrevista amb el nostre col·laborador Manel Perucho, on ens ampliarà més dades sobre aquesta investigació. Mentrestant, us convidem a visitar el seu blog «Univers Violent», on aquesta setmana publica una nova entrada sobre la galàxia Perseus A ➡️ https://go.uv.es/oovc3xJ
💥Tanquem la setmana amb una novetat en el camp de l’astrofísica: un article publicat en la revista Nature Astronomy, liderat per l’Institut l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA-CSIC), proposa un model teòric que explica l’interior d’un blàzar, la font de radiació més potent de l’univers ➡️ https://go.uv.es/MY7TCAA
✨En aquest estudi han participat els investigadors de la Universitat de València José María Martí i Manel Perucho. L’article presenta un model teòric que ha permès interpretar la imatge amb la major resolució i sensibilitat mai aconseguida d’un blàzar, el doll de matèria que emergeix del nucli d’una galàxia, en aquest cas 3C 279, a una velocitat propera a la de la llum.
💫La setmana vinent publicarem una entrevista amb el nostre col·laborador Manel Perucho, on ens ampliarà més dades sobre aquesta investigació. Mentrestant, us convidem a visitar el seu blog «Univers Violent», on aquesta setmana publica una nova entrada sobre la galàxia Perseus A ➡️ https://go.uv.es/oovc3xJ
📚També us recordem que avui divendres comença la plaça del llibre al Jardí Botànic de la Universitat de València. Trobareu la revista Mètode als espais de Publicacions de la Universitat de València i de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC).
📍Consulteu ací tota la programació ➡️ https://placadelllibre.com/valencia/
📍Consulteu ací tota la programació ➡️ https://placadelllibre.com/valencia/
«Avui Darwin hauria de presentar la seva teoria amb uns quants papers»
📚Bon dia! Comencem la setmana parlant amb Jesús Purroy, biòleg, escriptor i autor d'una de les seccions més longeves de la revista Mètode, «Els gèneres de la literatura científica». En el número 118, aquesta columna ha arribat al seu número 60, i hem aprofitat per a parlar amb ell de comunicació de la ciència i, per descomptat, de literatura científica.
Llegiu l'entrevista ací: https://go.uv.es/a3M1WkH
I recupereu totes les columnes dels «Gèneres» a la web de Mètode: https://go.uv.es/X2RNFxd
📚Bon dia! Comencem la setmana parlant amb Jesús Purroy, biòleg, escriptor i autor d'una de les seccions més longeves de la revista Mètode, «Els gèneres de la literatura científica». En el número 118, aquesta columna ha arribat al seu número 60, i hem aprofitat per a parlar amb ell de comunicació de la ciència i, per descomptat, de literatura científica.
Llegiu l'entrevista ací: https://go.uv.es/a3M1WkH
I recupereu totes les columnes dels «Gèneres» a la web de Mètode: https://go.uv.es/X2RNFxd
📣 Fa cinquanta anys, el 25 d’agost de 1973, s’aplegaven al gimnàs del Liceu Renouvier de Prada de Conflent, seu de la Universitat Catalana d’Estiu, prop de tres-centes persones per assistir a la presentació d’un manifest sobre l’ús del català a la comunicació científica.
🖊 50 anys després, Josep Maria Camarasa, biòleg i historiador de la ciència, i un dels autors del conegut com a «Manifest de Prada», ens apropa al context històric en què es va redactar el text i la vigència de les propostes que contenia.
Podeu llegir-lo ací ➡️ https://go.uv.es/E9xq01V
Amb aquest article, us desitgem un bon cap de setmana!
🖊 50 anys després, Josep Maria Camarasa, biòleg i historiador de la ciència, i un dels autors del conegut com a «Manifest de Prada», ens apropa al context històric en què es va redactar el text i la vigència de les propostes que contenia.
Podeu llegir-lo ací ➡️ https://go.uv.es/E9xq01V
Amb aquest article, us desitgem un bon cap de setmana!
Bon dia! 👋🏾
📸 Heu sentit mai parlar de Ded Vlei? Aquest espai natural situat al Parc Nacional de Namib-Naukluft a Namíbia és un destí somniat de moltes persones, tal com ens explica Roberto García-Roa, autor d'aquesta magnífica foto.
☀️Podeu llegir com va arribar a fer-la en aquesta nova edició de «Focus verd», ja disponible a la web de Mètode: https://go.uv.es/c3CcuFS
📸 Heu sentit mai parlar de Ded Vlei? Aquest espai natural situat al Parc Nacional de Namib-Naukluft a Namíbia és un destí somniat de moltes persones, tal com ens explica Roberto García-Roa, autor d'aquesta magnífica foto.
☀️Podeu llegir com va arribar a fer-la en aquesta nova edició de «Focus verd», ja disponible a la web de Mètode: https://go.uv.es/c3CcuFS
🎙️«La unió fa la ciència» ha sigut el lema del Congrés de Comunicació Social de la Ciència 2023, celebrat a Granada a finals d'octubre. Allà s'ha destacat la importància de la comunicació científica en les democràcies, així com una ciència inclusiva, diversa i que compte amb participació ciutadana.
🟡 Podeu llegir una crònica de l'encontre avui a la web de Mètode ➡️ https://go.uv.es/dGjt4Fq
🟡 Podeu llegir una crònica de l'encontre avui a la web de Mètode ➡️ https://go.uv.es/dGjt4Fq
«El capitalisme verd és un oxímoron que no pot existir»
🌎 Són paraules del doctor en Química i educador ecosocial Luís González Reyes, que visitava recentment València per a presentar les propostes del llibre Decrecimiento: Del qué al cómo (Icaria, 2023), publicat junt amb Adrián Almazán.
📉En aquesta entrevista, ens parla d’educació ecosocial a les escoles, decreixement i la construcció de comunalismes per fer front a les crisis mediambientals i socials que sacsen el món.
Podeu llegir-la ací ➡️ https://go.uv.es/3g3NC0g
🌎 Són paraules del doctor en Química i educador ecosocial Luís González Reyes, que visitava recentment València per a presentar les propostes del llibre Decrecimiento: Del qué al cómo (Icaria, 2023), publicat junt amb Adrián Almazán.
📉En aquesta entrevista, ens parla d’educació ecosocial a les escoles, decreixement i la construcció de comunalismes per fer front a les crisis mediambientals i socials que sacsen el món.
Podeu llegir-la ací ➡️ https://go.uv.es/3g3NC0g
🔋Heu llepat alguna vegada els borns d’una pila? No? Millor, no ho feu!
⚡️Llegiu, en canvi, aquest article de «Caiguda lliure», en què Chantal Ferrer ens parla de com els experiments d’Alessandro Volta van desembocar en la creació de la pila voltaica, així com d’altres «corrents» importants en la història de l’electromagnetisme.
Podeu llegir l’article ací ➡️ https://go.uv.es/W3ygjCf
La il·lustració que l'acompanya, com sempre, és d'Hugo Salais.
Amb aquesta lectura, us desitgem un bon cap de setmana!
⚡️Llegiu, en canvi, aquest article de «Caiguda lliure», en què Chantal Ferrer ens parla de com els experiments d’Alessandro Volta van desembocar en la creació de la pila voltaica, així com d’altres «corrents» importants en la història de l’electromagnetisme.
Podeu llegir l’article ací ➡️ https://go.uv.es/W3ygjCf
La il·lustració que l'acompanya, com sempre, és d'Hugo Salais.
Amb aquesta lectura, us desitgem un bon cap de setmana!
Bon dia!
🍿De segur que molts de vosaltres ja haureu vist Oppenheimer, el biopic dirigit per Cristopher Nolan que va triomfar a taquilla el passat estiu.
💣En la peça que us portem avui, la doctora en Dret Clara Portela reflexiona sobre el possible impacte de la pel·lícula en l’imaginari col·lectiu al respecte de la bomba atòmica, la seua història i, sobretot, el rol que hi va tindre J. Robert Oppenheimer. És possible que la visió de la pel·lícula haja suavitzat més del compte les arestes d’un dels científics més controvertits del segle XX?
Podeu llegir la seua crítica ací ➡️ https://go.uv.es/2k1ojVb
🍿De segur que molts de vosaltres ja haureu vist Oppenheimer, el biopic dirigit per Cristopher Nolan que va triomfar a taquilla el passat estiu.
💣En la peça que us portem avui, la doctora en Dret Clara Portela reflexiona sobre el possible impacte de la pel·lícula en l’imaginari col·lectiu al respecte de la bomba atòmica, la seua història i, sobretot, el rol que hi va tindre J. Robert Oppenheimer. És possible que la visió de la pel·lícula haja suavitzat més del compte les arestes d’un dels científics més controvertits del segle XX?
Podeu llegir la seua crítica ací ➡️ https://go.uv.es/2k1ojVb