Revista Mètode
289 subscribers
212 photos
2 videos
2 files
913 links
L'actualitat de #WebMètode, al teu mòbil
Download Telegram
🤔 «Vivim en una era de contradiccions. L’era en la qual podríem aterrar a Mart, dominar el nostre ADN, o aprendre a fondre dos àtoms i recrear el Sol, és també l’era de Trump, del negacionisme al canvi climàtic, o de la inversió de milions d’euros en pseudociències sense cap fonament científic, com l’homeopatia.»
https://metode.cat/revistes-metode/seccions/natural-ment/neurociencia-dallo-racional.html
💀 «'Homo sapiens', contràriament al que alguns poden pensar, no és l’espècie elegida ni la culminació de res, sinó que representa un procés normal, encara que singular, de la selecció natural»
https://metode.cat/revistes-metode/monografics/homo-sapiens-qui-som.html
📄 «Jesús Mosterín era un dels grans intel·lectuals del nostre país per al qual la ciència tenia un paper essencial com a eix de transformació de la societat». Andrés Moya escriu en record de la figura del pensador.
https://metode.cat/noticies/jesus-mosterin-el-filosof-que-estimava-la-ciencia.html
❗️«La premsa escrita, la ràdio o la televisió relacionen de manera errònia la malaltia mental amb els fets violents», escriu Laura L. David en «Contra l'estigma». Recuperem aquest article amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental: https://metode.cat/revistes-metode/article/contra-lestigma.html
👨🏻‍🚀 Homes com a protagonistes, dones com a recurs 👩🏼‍🔬 | Aquestes són les conclusions d'un estudi de l'Observatori de les Dues Cultures, de la Universitat de València, sobre la representació de la dona científica en premsa: https://metode.cat/les-dues-cultures/homes-protagonistes-dones-recurs.html
🍎 Daniel Ramón Vidal: «Més de mil milions de persones en el planeta passen gana, produïm de forma poc sostenible i tirem al fem bona part d’allò produït; tenim un excés de proteïna animal en el consum que és insostenible a mitjà termini; el canvi climàtic està afectant les nostres zones de cultiu, i no sabem com donarem de menjar a 9.000 milions de persones en 2050. De la mateixa forma que fa tretze anys, hi ha un intens debat al voltant d’aquestes temàtiques.»
👃🏾👃🏻👃🏿«L’olfacte és el menys estudiat de tots els sentits i estem encara lluny de conèixer les implicacions funcionals d’aquesta enorme variabilitat genètica, però podem afirmar que no hi ha dos nassos iguals». Ho conta Ester Desfilis en #NaturalMent https://metode.cat/revistes-metode/seccions/natural-ment/no-hi-ha-dos-nassos-iguals.html
💭 «Crec que s'ha après bastant de la crisi de l'Ebola». Entrevistem Santiago Mas Coma, catedràtic de Parasitologia de la Universitat de València, on també dirigeix el màster internacional en malalties parasitàries tropicals. A més, presideix la Federació Internacional de Medicina Tropical i és director del centre col·laborador de l’OMS i del centre de referència per a parasitologia de l’Organització de Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura: https://metode.cat/noticies/entrevistes/mas-coma-ebola.html
🌍 Ahir se celebrava el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic. Amb motiu d'aquesta data, vam recuperar a #WebMètode el monogràfic 'Viure amb el canvi climàtic', coordinat per Bienvenido León https://metode.cat/noticies/viure-canvi-climatic.html #25anysMètode
👩🏽‍⚕️I en la secció de notícies hem publicat una crònica sobre les jornades «Equitat de gènere pel dret a la salut», organitzades per la Càtedra UNESCO d’Estudis sobre el Desenvolupament i la Facultat d’Infermeria i Podologia de la Universitat de València https://metode.cat/noticies/bretxa-de-genere-en-salut.html
🌍 «Dels 26 milions de migrants climàtics, 20 són dones; del total de persones mortes per l’onada de calor a França l’any 2003, el 65% van ser dones»

«El canvi climàtic també té biaix de gènere»: https://metode.cat/noticies/canvi-climatic-tambe-biaix-genere.html
🏙 Aquell número recollia la fragmentació de la lluita urbana, l’eclosió de plataformes particulars que, potser, lluitant per les seues reivindicacions, lluitaven una mica per tothom. O no. La fragmentació d’aquelles lluites mostrava la fragmentació de la ciutat contemporània, on no només era ben difícil parlar de «la» ciutat –i on seria més adient parlar de «les» ciutats–, sinó que la mateixa definició de ciutat està en dubte. «Què és ciutat?», ens preguntàvem aleshores. 🌆
➡️ Richard Dawkins: «La ciència és meravellosa i poètica. Té una mena de valor espiritual que hauria d’ésser valorat com ho són les arts, la poesia o la literatura»
➡️ Jean Bricmont: «És massa autocomplaent dir que la ciència és millor que la religió, perquè això és obvi. La qüestió és que també hi ha problemes dins la ciència»