🌐 «L’actual pandèmia de coronavirus representa, molt probablement, l’epíleg incert d’un període epidemiològic marcat pel renovat protagonisme que va adquirir la malaltia infecciosa en les darreres dècades del segle XX.» Avui també us recomanem aquest article escrit per Josep Bernabeu-Mestre per a la nostra secció especial sobre la COVID-19. Amb ell analitzem el context historicoepidemiològic d'aquesta pandèmia.

https://metode.cat/noticies/covid19-claus-pandemia-evitable.html

Bon dia ☀ Aquest dijous us portem un bon grapat de lectures. Comencem?

🌿 El 9 d'abril del 1888 naixia Pius Font i Quer. Recordem com van ser les exploracions al Marroc d'una figura clau de la botànica catalana gràcies a aquest article que recuperem avui ⬇
https://metode.cat/revistes-metode/article/laventura-africana-pius-font-quer.html

📌🏠 Fa uns quants dies que estem a casa... El planeta s’està beneficiant de l’aturada de moviment humà? Està disminuint la contaminació? Analitzem la relació entre el confinament i la qualitat de l'aire amb l'ajuda d'experts de la Universitat de València i de la Universitat Politècnica de València ⬇
https://metode.cat/noticies/els-efectes-ambientals-del-coronavirus.html

🌍🔥 I seguim amb la comunicació ambiental i, concretament, amb l'expressió emergència climàtica. Per a Andreu Escrivà, tot i que la intenció era bona i naix d’una reflexió crítica del món del periodisme i la comunicació ambiental, la incorporació de la paraula emergència genera dos problemes complexos de resoldre. Ho explica en aquest article ⬇
https://metode.cat/revistes-metode/seccions/calaix-de-ciencia/estem-en-emergencia-climatica.html

👉 Finalment, Pere Estupinyà ens dona una sèrie de consells de comunicació científica per a investigadors. La primera qüestió, però, és saber quin paper es vol assumir. Hi ha quatre opcions ⬇
https://metode.cat/revistes-metode/seccions/lladre-de-cervells/consells-de-comunicacio-cientifica-per-a-investigadors.html

Amb això, ens acomiadem fins al pròxim missatge 👋

🌋 La nit de divendres va entrar en erupció l'Anak Krakatoa, a Indonèsia. D'aquest i altres volcans en parlàvem a la monografia 'Estimats volcans. El vulcanisme, del Pacífic a la Garrotxa'. Aquest volum explora l'origen dels volcans i els seus efectes en la configuració dels ecosistemes del nostre planeta d'una manera exhaustiva i alhora divulgativa. Podeu llegir-ne un fragment ací ⬇
https://metode.cat/noticies/impactes-erupcions-territori.html

🔎🐺 A més, aquesta setmana seguim els passos d'Ángel Cabrera Latorre, un dels zoòlegs espanyols de major prestigi nacional i internacional durant la primera meitat del segle XX. «Rememorar aquells viatges per la Jbala i el Rif pretén ser un exercici pràctic d'estudi comparat que ens permeta conèixer millor alguns aspectes de l'evolució històrica de la fauna d'un territori tan pròxim i alhora tan distant en molts aspectes de la nostra realitat natural i cultural», escriuen els autors de l'article.
https://metode.cat/revistes-metode/article/els-mamifers-del-baix-muluia.html

🍴 Avui us compartim dos articles relacionats amb el menjar i el beure. El primer forma part de la secció #LhortDeRoselló i el segon, dels #PerquèsMètode.

☀ 🌱 En arribar la primavera, en apujar les temperatures, hi ha moviments subterranis imparables, com l’empenta de les gemmes de l’esparreguera, que surten al medi aeri buscant la llum solar. Cultiu de temporada si els volem frescos, per a tindre espàrrecs al nostre hort primer hem de conèixer aquesta curiosa planta. Per aquest motiu, Josep Roselló ens parla del cultiu dels espàrrecs verds, que són els més freqüents.
https://metode.cat/revistes-metode/seccions/lhort-de-rosello/esparrecs.html

🍷🍸🍻 Per què consumim alcohol tot i els seus efectes nocius? Té més pes el context social que el propi benestar? José Miñarro López en té les respostes.
https://metode.cat/els-perques-de-metode/per-que-consumim-alcohol-tot-i-als-seus-efectes-nocius.html

«La vida és promíscua i això ha modelat la biodiversitat al llarg de l’evolució, incloent-hi els humans. Però la nostra responsabilitat com a espècie conscient és evitar que el costat fosc d’aquesta promiscuïtat provoque danys i dolors evitables. Aprenem de la pandèmia de COVID-19 per anticipar-nos a la propera zoonosi que, qui ho sap, pot ser encara més devastadora.»

💻 Aquest és un fragment de l'article de Juli Peretó que ja podeu llegir en l'especial #MètodeCOVID19. El títol és ben clar: 'La COVID-19 i el costat fosc de la promiscuïtat de la vida' ⬇
https://metode.cat/revistes-metode/opinio/covid-19-i-costat-fosc-promiscuitat-vida.html

📈 «Limitar a 1,5 ºC l'augment de la temperatura és un objectiu pràcticament irrealitzable»

📅 Avui és 22 abril i, des de l'any 1970, en aquesta data se celebra el #DiadelaTerra. 🌱🌏 Des de Mètode volem compartir amb vosaltres aquesta #entrevista a José Antonio Sobrino, premi Jaume I de Protecció del Medi Ambient 2019.

https://metode.cat/revistes-metode/entrevista/jose-antonio-sobrino.html

«El bressol de la cultura occidental és la Grècia clàssica tant en organització política, com en filosofia, matemàtiques o història natural. Però fins i tot narracions tan populars com la llegenda de sant Jordi, que podria semblar genuïnament catalana, tenen l’origen en la mitologia grega.»

📚🌹 Avui, dia de Sant Jordi, recuperem aquest article de Pere Renom per a conèixer millor l'origen de la llegenda. Gaudiu de la lectura!

https://metode.cat/revistes-metode/article/sant-jordi-drac.html

🔎📖 A més, us animem a capbussar-vos en la nostra secció de Llibres, on trobareu centenars de propostes de tota mena, però sempre relacionades amb la ciència. No us les acabareu 😌

https://metode.cat/revistes-metode/llibres-revistes

📅 Aprofitem també aquesta data per a recomanar-vos dos números de la nostra revista; concretament, el 82 i el 96. 🔓 Ambdós els trobareu en obert en #WebMètode.

♦ Encontres: les cruïlles entre ciència i literatura
https://metode.cat/revista/encontres

♦ Narrar la salut: literatura i medicina
https://metode.cat/revista/narrar-la-salut

Hola! 🐲 Si ahir el protagonista del dia era del drac, avui parlem d'altres animals (fabulosos o reals):

🦎 Com és que animals medievals inventats, com ara la salamandra o l’uroborus, es van considerar durant tants segles éssers reals? Com és que la història natural o la química antigues eren mantingudes en ple segle de les llums, la Il·lustració, quan la física, l’astronomia, la matemàtica o la filosofia havien fet salts de gegant en els segles XVII i XVIII? D'això escriuen Ricard Guerrero i Mercè Berlanga, amb il·lustració de Carles Puche, en 'El dors estrellat de la salamandra'.
https://metode.cat/revistes-metode/seccions/can-microbi/el-dors-estrellat-de-la-salamandra.html

🐜❓ A més, en una nova entrega dels #PerquèsMètode, el biòleg Alberto Tinaut explica per què apareixen les formigues voladores.
https://metode.cat/els-perques-de-metode/ok-per-que-apareixen-les-formigues-voladores.html

Fins aviat 👋

🍃 Durant la quarantena, el cant de les oronelles o el suau dansar de les fulles s’han convertit en espectacles que ens acosten la natura al balcó. Quatre experts ens ajuden a conèixer la fauna i la flora que donen vida a la ciutat.

📷🌴🐦 I, per a continuar apropant-nos a la flora i fauna de les nostres ciutats, us convidem a descobrir quines espècies formen el paisatge urbà que es pot veure des del vostre balcó i compartir-ho a les xarxes amb l’etiqueta #primaveradesdelbalco. Us llegim! 😊

https://metode.cat/noticies/quarantena-natura-balco.html

«Tenim una gran oportunitat en física de partícules: hi ha un gran interès en el públic pel que fem. És una cosa que vaig aprendre amb el descobriment del bosó de Higgs»

💬 Sí, comencem la darrera setmana d'abril parlant de física de partícules, i ho fem conversant amb Jon Butterworth. Aquest investigador del University College de Londres, conegut per la seua labor com a divulgador, és un defensor del vertader entusiasme de la ciència, de la il·lusió per l’exploració en si mateixa.

https://metode.cat/revistes-metode/entrevista/entrevista-a-jon-butterworth.html

📱 🌐 Actualment existeix un intens debat sobre la qüestió del big data o dades massives, no solament per raons tècniques. La qüestió és: què podem esperar de les dades massives i què no? Fulvio Mazzocchi ens n'ofereix una anàlisi ben detallada.
https://metode.cat/revistes-metode/document/sobre-el-big-data.html

📅 Per cert, el 29 d'abril del 1854 va nàixer el matemàtic francès Henri Poincaré. 👨🏻‍🏫 Aprofitem la data per a recuperar aquest article dedicat a la conjectura de Poincaré, publicat dins del monogràfic sobre #ElsProblemesDelMillenni.
https://metode.cat/revistes-metode/monografics/la-conjectura-de-poincare.html

⭕ Avui fa 75 anys de la mort d'Adolf Hitler. Però com es va legitimar la política nazi? De quina manera es va implicar el món universitari germànic amb els postulats nazis? Sobre això tracta el número 102 de #RevistaMètode, #CiènciaiNazisme. El trobareu complet en la nostra web.
🔗 https://metode.cat/revista/ciencia-i-nazisme

📖 I, si el vols llegir en paper, t'animem a subscriure't a la #RevistaMètode. La divulgació científica és fonamental en el dia a dia. Però en el context actual de crisi sanitària, més que mai.

❗ Si t'hi subscrius ara, per només 33 euros rebràs els quatre números que publiquem el 2020; els números 101 i 102, i el llibre que tries de la col·lecció «Monografies Mètode». Ara més que mai, aposta per la ciència.
🔗 https://metode.cat/info-metode/subscripcio.html

🦠 Malgrat que el coronavirus és un microbi, Joandomènec Ros fa ús de dos símils animals per a explicar l'aparició, sobtada i imprevista (o no) de fenòmens com la COVID-19, però també d'altres desastres «imprevistos», siguin econòmics, socials, polítics o altres. 🦢🦏 Llegiu-lo en 'El coronavirus, els cignes negres i els rinoceronts grisos'
https://metode.cat/noticies/coronavirus-cignes-negres-i-rinoceronts-grisos.html

🐋 I ens acomiadem també amb animals, ja que són els protagonistes d'una nova entrega dels #PerquèsMètode: Per què canten les balenes? Ens ho explica Paola Muñoz, biòloga de l'Oceanogràfic de València i membre de l’equip de cuidadors de belugues i d’altres mamífers marins del centre. Sabies que els sons que produeixen algunes balenes poden viatjar fins a 3.000 km de distància a través de l’oceà?https://metode.cat/els-perq…/per-que-canten-les-balenes.html

🏘☎️ #MètodeCOVID19 | Amb aquesta entrevista, inaugurem l'especial «Mètode a casa». En la primera entrega conversem amb Miguel Ángel Martínez Beneito, professor d'Estadística i Investigació Operativa de la Universitat de València.

❓ Com pot influir la forma de comptabilitzar les morts per COVID-19 en els diferents països i, fins i tot, dins del mateix país? Per què és important la unificació de criteris? Aquestes són algunes de les qüestions tractades. També parlem sobre el confinament i com hauria de ser la desescalada.

https://www.youtube.com/watch?v=xvfduxusxGY&t=96s

🌴🏃🌳 Ja podem eixir de casa per a passejar i fer esport. Ara bé, estan les ciutats pensades per a caminar? Hi ha prou espai per als vianants? Just en el darrer número de Mètode, el 104, l'arquitecte Carles Dolç dedica un article al disseny urbà i la 'infraestructura verda'. I conclou: «València, i la majoria dels municipis valencians, necessiten un programa d'intervencions per a integrar la natura en la ciutat, per crear xarxa i cobertura verda.»

https://metode.cat/revistes-metode/article/natura-a-la-ciutat-arbres.html

↔ Un quilòmetre des del domicili... El municipi on es resideix... Són les limitacions de distància actuals per als desplaçaments. Molt –moltíssim!– més lluny està l’astre més distant que cap sonda espacial haja explorat fins avui. Ens el descobreix Vicent J. Martínez en aquest article.
https://metode.cat/revistes-metode/seccions/desvelant-lunivers-seccions/arrokoth-el-mon-mes-distant-mai-explorat.html

💡✒ Aquesta setmana també us animem a participar en el concurs de relats Inspiraciència. Envieu els vostres originals abans del dia 7 de juny. Ací us donem tots els detalls d'aquesta iniciativa que relaciona ciència i escriptura d'una manera lúdica.
https://metode.cat/noticies/inspiraciencia-2020.html

📆 El 7 de maig del 1959 C. P. Snow va pronunciar a Cambridge la seua conferència sobre 'les dues cultures'–la científica i la humanística–. Segons lamentava aquest físic i novel·lista, una i altra estaven molt allunyades i separades per una mena de mur que dificultava la comunicació entre els integrants de cadascuna. El debat que va obrir encara perdura 💬

https://metode.cat/revistes-metode/article/les-dues-cultures-debat-novelat.html

🏠💻 Avui també us portem una nova entrega de «Mètode a casa»:
💧 Investigadors del CSIC i de la Universitat de València han desenvolupat un sistema d'anàlisi que pot alertar de la circulació del nou coronavirus en una comunitat a partir de l'estudi de les seues aigües residuals. Conversem amb Gloria Sánchez, una de les investigadores que ha liderat les anàlisis realitzades a València.

https://youtu.be/a123f7E8fj4

📝 A més, us informem de la celebració de la XXI Matinal de l'evolució, que se centrarà en la pandèmia de la COVID-19. Us hi podeu inscriure fins al 12 de maig.

https://www.uv.es/uvweb/delegacio-incorporacio-UV/ca/actualitat/matinal-evolucio-pandemia-1285923362420/Novetat.html?id=1286127596700

🦅 «El falquinyol o falcó de la reina és un endemisme mediterrani la biologia del qual està lligada al fenomen migratori. Contràriament a altres aus de presa, el falquinyol és una espècie gregària i colonial.»

Aquest dissabte se celebra el Dia Mundial de les Aus Migratòries i nosaltres aprofitem per a recuperar aquest article sobre «una de les espècies d’aus més interessants i atractives de la fauna del país.»

https://metode.cat/revistes-metode/article/eix-terra-falquinyol.html

👀 A més, us animem a continuar observant les aus que trobeu al balcó durant el confinament o en els passejos diaris i a compartir-ho a les xarxes amb l’etiqueta #primaveradesdelbalcó.

https://metode.cat/noticies/quarantena-natura-balco.html