Llibreria Sendak
1.26K members
32 photos
65 files
8 links
Lectures en veu alta de textos LIJ
Download Telegram
to view and join the conversation
Bona nit, famílies! Amb la llibreria oberta no us podem acompanyar amb la mateixa assiduïtat. Disculpeu. Potser per això avui us volem regalar dos convidats de luxe: Tomi Ungerer amb "Els tres bandits" (Kalandraka), segurament l'àlbum més conegut del mestre, i Lev Tolstói, amb el seu conte "¿Cuánta tierra necesita un hombre?, en una edició escrita i il•lustrada per Annelise Heurtier i Raphaël Urwiller (Ekaré). Dos clàssics imprescindibles. Que els disfruteu molt i molt!
Aquesta setmana hem tingut més present que mai a Arnold Lobel, doncs el passat dijous l'artista nord-americà hauria fet 87 anys. I sí, després de dècades de la publicació de molts dels seus contes il·lustrats i àlbums, les seves històries ens continuen meravellant. Històries que han acompanyat a moltes generacions de nens i nenes i que podeu seguir llegint avui gràcies a les edicions de Kalandraka i Ekaré de llibres com ara "Mussol a casa", "El viatge del saltamartí" o "Històries de ratolins", entre d'altres. 

Els personatges de les faules de Lobel han esdevingut inoblidables. Es fan estimar pel que diuen i fan. Són éssers solitaris i entranyables. I també sensibles, generosos, reflexius, empàtics, intel·ligents i crítics.

En honor a aquest gran artista, avui llegim un dels relats del llibre "Mussol a casa" (1975). Tal i com va escriure en Bernat Cormand a la revista Faristol, els contes de "Mussol a casa" «tenen un rerefons ple de subtileses i contingut profund, la qual cosa fa que fins i tot commoguin el lector adult».

Aprofiteu aquesta petita i aparentment senzilla història per descobrir un autor imprescindible. 

Esperem que gaudiu molt i molt del relat "El Mussol i la lluna". Una abraçada ben gran i fins ben aviat! 
Bona nit, famílies! Com esteu?

Divendres vam participar a la sessió virtual "Símbols vius als contes de fades", organitzada pel Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil de la Biblioteca Xavier Benguerel, juntament amb Sergio Lairla i Dinorah Arrillaga.

La trobada va servir per reconnectar amb la importància de la lectura simbòlica de la literatura i el poder dels arquetips i els motius dels contes tradionals, que perviuen encara avui dia (i de quina manera!) en el nostre imaginari. Com sempre diem i defensem a la Sendak, els contes populars es dirigeixen a adults i infants perquè ens parlen de la VIDA, és a dir, parlen de nosaltres. Apel•len a allò que som, ens qüestionen i ens recorden què ens connecta amb el món i amb els altres.

Avui us llegim una història dels Germans Grimm molt poc coneguda: "La ondina del estanque", en una versió de Philip Pullman, autor de la sèrie de llibres de literatura fantàstica "La matèria obscura". Un gran escriptor adaptant una gran història en la qual la fantasia es mescla amb allò real. Un relat bellíssim que suggereix un món gairebé oníric on la natura és tan poderosa com misteriosa.

Tal i com va afirmar Sergio Lairla: "Los cuentos orales son importantes por la palabra. Las ilustraciones llegaron después, ya que la imaginación ha sido siempre su imagen".

Centrem-nos, doncs, en la paraula i deixem que la imaginació faci la resta ;)
Bonus track: en el llibre que ha servit per a la lectura, Pullman ens convida a escoltar l'ària més famosa de l'òpera Rusalka, la "Cançó a la lluna". És la millor banda sonora per aquest relat. I és preciosa, preciosa... :))
Bon dia! Si bé ahir us vam llegir una història llarga sobre una ondina, la lluna plena i l'amor que sobreviu al pas del temps, avui us llegim un conte tradicional que farà les delícies dels més petits de casa i els ensenyarà que la intel·ligència i l'enginy poden més que la força física. I és breu, no patiu ;)

Es tracta de "Cabres cabretes", reeditat aquest mes de maig per Kalandraka. L'adaptació és d'Olalla González a partir el conte popular i les il·lustracions són de Federico Fernández. A partir de la setmana vinent el trobareu a la Sendak. Perfecte per a pares i mares que, com a nosaltres, ens agrada fer el pallasso i fer riure la canalla.