Comunicació Augmentativa i Recerca (UTAC)
1.22K subscribers
5 photos
4 files
61 links
Canal de divulgació sobre Pràctica Basada en Evidència en Comunicació Augmentativa
Download Telegram
Un article publicat aquesta setmana repassa el que sabem sobre els motius d’abandonament de l’ús de comunicadors electrònics al mateix temps que qüestiona si té sentit fer servir aquest terme (Smidt i Pebdani, 2023). Podeu trobar-lo en accés obert aquí: https://doi.org/10.1080/07434618.2023.2199859
Les autores proposen un model de presa de decisions (Capability Approach) respecte a productes de suport en Comunicació Augmentativa en el que subratllen la importància de les preferències de l’usuari, tenint en compte la multimodalitat en funció del context.
Cal avaluar i contemplar totes les modalitats i suports per la comunicació possibles, entenent que finalment serà l'usuari, la família, el context, i les situacions comunicatives generades, qui acabin determinant quina modalitat és més funcional en cada moment.
Un equip de la Universitat de Califòrnia (UCSF) ha dissenyat un sistema que permet que una dona de 47 anys, que no pot parlar ni moure les extremitats a conseqüència d'un ictus que va tenir fa 18 anys, pugui escriure 78 paraules per minut, amb una taxa d'error d'un 25% (Metger et al., 2023). https://doi.org/10.1038/s41586-023-06443-4
La intervenció descrita consisteix a implantar una matriu d'alta densitat d'elèctrodes al còrtex cerebral que, a través d'electrocorticografia (ECoG), permet llegir la "parla intentada" en els senyals generats al cervell quan es volen articular paraules.
L'entrenament va consistir en 13 sessions d'1,6 hores cadascuna en les que es demanava a la usuària del sistema que intentés articular llistes de frases que veia escrites en una pantalla, mentre es registrava la seva activitat cortical.
El sistema que fa servir actualment aquesta persona fora de la situació experimental consisteix en un ratolí de cap que li permet comunicar unes 14 paraules per minut. El desenvolupament actual encara no permet que la nova tecnologia es faci servir en entorns quotidians, fora del laboratori.
El terme Gestalt Language Processor (GLP) ha tingut molta atenció per part de les xarxes socials des de la publicació de l'article en què Blanc et al. (2023) recuperaven aquest concepte original de Peters (1977, 1983).
Durant el darrer any hem rebut diverses consultes sobre aquest tema, principalment per part de professionals.
Ara, un excel·lent i rigorós article acabat de publicar (i actualment d'accés lliure) fa una revisió exhaustiva d'aquesta proposta (Hutchins et al., 2024). https://doi.org/10.1177/23969415241249944
L'article examina críticament els conceptes de GLP i Natural Language Aquisition (NLA) i argumenta que la base teòrica del GLP és poc clara i manca de suport empíric.
Les autores qüestionen la noció que l'ecolàlia retardada serveix com a matèria primera per al desenvolupament del llenguatge en persones amb autisme, suggerint que aquesta idea és teòricament i empíricament errònia.
Critiquen les etapes del desenvolupament proposades, trobant-les poc plausibles i sense suport d'evidència científica. Consideren que aquestes etapes no reflecteixen acuradament l'aspecte continu i individualitzat del desenvolupament del llenguatge.
L'article conclou que cal allunyar-se dels marcs NLA i GLP. Fa una crida a adoptar enfocaments individualitzats, basats en evidències i que afirmin la neurodiversitat per donar suport al desenvolupament del llenguatge en persones amb autisme, reconeixent l'heterogeneïtat dins de l'espectre de l'autisme.
Recomanem a les persones interessades en aquest tema que es descarreguin l'article sencer, on podran analitzar amb detall tota l'argumentació i informació aportada per part de Hutchins, Knox i Fletcher.
Un nou estudi torna a analitzar l’efecte de fer servir vocabularis nucli com a base pel desenvolupament del llenguatge (Binger et al., 2024). Les autores analitzen produccions d’infants de desenvolupament típic de 2,5 anys i les comparen amb els vocabularis nucli més utilitzats en anglès. https://doi.org/10.1044/2024_AJSLP-23-00366
Conclouen que centrar-se excessivament en vocabularis nucli, tal com passa amb les tendències actuals, amb poc o cap èmfasi en el vocabulari perifèric, pot tenir efectes negatius en el desenvolupament del llenguatge.
Consideren que els resultats de l'estudi haurien d'ajudar a desplaçar l'excés d'atenció recent cap al vocabulari nucli, cap al disseny d'estratègies de selecció de vocabulari més inclusives que donin millor suport al desenvolupament del llenguatge expressiu.
Proporcionar als comunicadors assistits, que encara no saben escriure, formes d’accedir i utilitzar vocabulari d’una manera coherent amb el seu nivell de desenvolupament és un repte important i encara sense resoldre, que requereix mentalitats obertes i solucions innovadores.
Aquest estudi reforça i amplia les idees ja recollides per altres autores com Laubscher i Light (2020) i Frick Semmler et al. (2023), que ja analitzaven els possibles efectes negatius d’assumir que els vocabularis nucli són els més adequats com a vocabularis inicials per qualsevol infant.
Un membre del nostre equip ha escrit un article en castellà revisant diverses qüestions rellevants de l'estat actual del camp en el nostre context, amb el títol “Revisión de conceptos, prácticas, paradigmas y evidencias en comunicación aumentativa” (Coronas, 2025).
https://doi.org/10.1016/j.rlfa.2025.100523
L'article s'acaba de publicar i durant els primers 50 dies hi teniu accés per llegir-lo i descarregar-lo, a través d’aquest enllaç: https://authors.elsevier.com/a/1kn3-mmplVNEr
Si l'enllaç no us funciona directament des de Telegram, proveu de copiar-lo i enganxar-lo directament al navegador.
Una nova i exhaustiva revisió narrativa sobre Comunicació Augmentativa i inclusió educativa, de dues membres d'AlfaSaac, recull l'evidència existent en aquest àmbit (Candela i Medina, 2025)
https://revistaeducacioninclusiva.es/index.php/REI/article/view/1064
Les autores conclouen que la CA és una eina essencial per facilitar la inclusió educativa d'alumnes amb dificultats de comunicació, promovent la seva participació activa en l'aprenentatge.
També recullen que l'ús de CA millora la interacció social i acadèmica dels estudiants, afavorint la seva autonomia i desenvolupament cognitiu. Subratllen que els professionals necessiten formació específica i recursos adequats per implementar la CA de manera efectiva a l'aula.
La família és un suport essencial en el desenvolupament de la comunicació, ja que reforça l’ús de la CA en la vida quotidiana i contribueix a la seva efectivitat dins i fora de l’entorn escolar.
Els iguals també tenen un paper clau en la inclusió d’alumnes que utilitzen CA, ja que la seva implicació afavoreix la interacció social i l’ús funcional dels sistemes de comunicació en contextos reals.
Les tecnologies de suport ofereixen noves oportunitats per potenciar la CA, però el seu èxit depèn d'una adaptació personalitzada a les necessitats de cada alumne.
Una revisió analitza quines són les intervencions per ensenyar la funció comunicativa de comentar, tot i que només es van trobar 14 estudis que acomplissin els criteris d'inclusió. (Spencer et al., 2025) https://doi.org/10.1080/07434618.2025.2477694
La lectura de contes, fent servir suports jerarquitzats de menor a major intensitat, i modelatge assistit, mostra bons resultats per fomentar els comentaris. Els suports recollits inclouen l’espera estructurada, les preguntes obertes (ex. “Què veus aquí?”), el modelatge assistit (ex. tocar els símbols corresponents mentre es diu “És un gos!”), suports verbals específics (ex. “Digues ‘gos’ amb la tauleta”), i suports físics de diferents intensitat per guiar la mà de l’infant o per ajudar-lo a tocar el símbol pertinent.
La majoria d’intervencions AAC se centren a ensenyar peticions, mentre que els comentaris són molt menys explorats, i els estudis que ho analitzen tenen limitacions metodològiques importants. Tot i els bons indicis, es necessita més evidència robusta per establir recomanacions sòlides.
Ara mateix l'article és d'accés obert, i qui vulgui pot tenir accés al text complet.
Una revisió sistemàtica, de 37 estudis previs, analitza les intervencions en CA mediades per iguals (Candela, 2025) https://doi.org/10.1016/j.rlfa.2025.100527
L’autora conclou que les intervencions mediades per companys milloren la comunicació d’infants que utilitzen CA assistida. Els estudis revisats mostren efectes positius, però la qualitat metodològica de l’evidència disponible és desigual.
Les estratègies més efectives combinen l'entrenament dels companys en l'ús de CA (alta i baixa tecnologia) i l'adaptació del context educatiu. Els companys actuen activament ensenyant habilitats socials, modelant l’ús del sistema i donant suport comunicatiu.
Es necessita més recerca per a identificar els components clau i valorar millor l’eficàcia d’aquestes intervencions en diferents contextos.
La recerca ha anat generant evidència en contra de la idea que els entorns bilingües o multilingües son perjudicials per als infants amb trastorns del llenguatge. Al contrari, sembla que mantenir l'exposició a diverses llengües afavoreix la flexibilitat cognitiva, la transferència interlingüística i el benestar socioemocional.
En aquesta línia, la recerca en Comunicació Augmentativa, també aporta evidència sobre els beneficis d’incloure sistemes bilingües i multilingües per infants que es desenvolupen en entorns d’aquestes característiques. En concret, revisions com les de Mitchell i Baker (2024) https://doi.org/10.1080/22000259.2024.2316951 i Andzik et al. (2024) https://doi.org/10.1044/2024_PERSP-23-00111, arriben a les següents conclusions:
• Les persones que fan servir CA han de tenir accés a tots els idiomes que coneixen.
• No hi ha proves que el bilingüisme en CA sigui perjudicial; pot aportar beneficis socials i lingüístics.
• Falten sistemes de CA realment bilingües o multilingües i la seva implementació és limitada.
• La participació de la família i la consideració cultural són essencials en la valoració i la intervenció.
Una nova recerca aporta millores significatives en l’ús d’interfícies cervell-ordinador (BCI) com a suport per la comunicació de persones amb dificultats motores per parlar, basant-se en la “parla interna” (Kunz et al., 2025) https://doi.org/10.1016/j.cell.2025.06.015.
L’estudi s’ha fet amb quatre participants, entre 33 i 68 anys, tres d’ells amb ELA i el quart amb tetraplegia a conseqüència d’un ictus. A cadascuna d’aquestes persones se’ls va implantar un mínim de 4 i un màxim de 6 matrius microscòpiques d'elèctrodes al còrtex motor de l’hemisferi esquerre.
Després de l’entrenament corresponent es va aconseguir que un descodificador en temps real que de la parla interna encertés entre el 46% i el 74% de les frases imaginades amb un corpus de 125.000 paraules possibles.
Aquest estudi representa un avenç important en l’ús de BCIs per la comunicació en temps real, però segueix requerint sistemes molt invasius, que encara son poc funcionals i que a dia d’avui, malauradament encara no representen una alternativa real per la majoria d’usuaris amb greu afectació motora.
Qui hi tingui interès pot accedir a l’article sencer en anglès, que actualment està publicat en obert a l’enllaç que teniu a l’inici d’aquesta publicació.
Dues grans revisions dels darrers anys han analitzat el coneixement acumulat sobre les estratègies d’input augmentat o de modelatge de llenguatge assistit (Chazin et al., 2021; Wandin et al., 2023): https://doi.org/10.1044/2020_AJSLP-20-00102, https://doi.org/10.1007/s40474-023-00275-7.
Les revisions indiquen que la majoria d’estudis reporten resultats positius o mixtos, però l’efectivitat de l’estratègia per si sola no és consistent en tots els perfils ni contextos. El modelatge és més efectiu quan s’integra amb altres estratègies.
L’edat primerenca, millors habilitats receptives i l’absència de diagnòstics comòrbids s’associen amb una major probabilitat d’èxit del modelatge. En canvi, l’eficàcia és menor en adolescents i adults, així com en persones amb trastorns del desenvolupament més complexos.
El paper dels interlocutors, és a dir, la formació i la implicació de familiars, professionals i iguals, influeix significativament en els resultats, amb evidència creixent sobre intervencions mediades per iguals.
Ambdós articles destaquen la necessitat de descriure millor els components actius, controlar variables confusores i reduir el biaix de publicació per avançar cap a una evidència més robusta. En la revisió de Chazin et al. (2021), els estudis publicats en revistes revisades per parells eren més del doble de propensos a mostrar efectes positius (63,6%) que les tesis i dissertacions no publicades (31,8%), fet que suggereix un possible biaix en la literatura publicada.
Soto i Vega (2025) van analitzar programes de formació en CAA per a famílies basats en evidència, amb l'objectiu d'identificar les competències comunes en els programes eficaços. Per fer-ho, van revisar la literatura i van seleccionar 12 estudis (2005-2021) que aplicaven aquests programes, comparant-ne els continguts per trobar-hi elements compartits. https://doi.org/10.1080/17483107.2024.2429687
Van analitzar, entre d'altres, els programes ComAlong, Enhanced Milieu Teaching, Family-Centered Intervention, ImPAACT, POWR Strategy i S'MoRRES.
Malgrat les seves diferències, tots coincidien en 6 punts:
1) Crear oportunitats naturals de comunicació organitzant l'entorn (Environmental arrangements).
2) Respondre de forma sensible als intents comunicatius del nen o la nena (Responsivity).
3) Utilitzar ajudes per facilitar la participació (Prompting).
4) Esperar el temps suficient abans d'intervenir (Wait time and expectant delay).
5) Modelar el llenguatge utilitzant el mateix sistema de CAA (Aided modeling).
6) Ampliar i reformular els missatges del nen o la nena per afavorir el desenvolupament del llenguatge (Appropriate response strategies-recasts and Expansions).
Les autores conclouen que qualsevol programa de formació per a famílies hauria d'incloure aquestes sis competències, adaptant-les a les necessitats de cada nen, cada família i cada sistema de CAA.
A més, la formació hauria d'incorporar continguts sobre l'ús, la personalització i la gestió del SAAC.
Un nou estudi de revisió sistemàtica ha analitzat l’evidència sobre el modelatge de llenguatge assistit mediat per iguals (Wallace et al, 2026). https://doi.org/10.1080/07434618.2026.2655179
Les autores van seleccionar 7 estudis en els que hi van participar un total de 19 usuaris de CAA i 53 iguals, tots entre 3 i 12 anys. Els iguals (companys de classe) rebien formació per donar model de llenguatge assistit, i es va analitzar quin efecte tenia aquest modelatge sobre la comunicació dels alumnes que utilitzaven CAA.
La formació que es va fer als companys consistia en:
•        Instrucció verbal: com utilitzar la CAA i fer el modelatge
•        Modelatge per part del formador
•        Pràctica o role-playing
•        Feedback: reforç i correccions quan necessari
•        Habilitats socials: iniciar converses, mantenir la interacció, facilitar la participació del company, etc.
Tenia una durada de 81 minuts de mitjana (entre 15 i 240 minuts), repartits en 3,1 sessions de mitjana (entre 1 i 8 sessions).
La majoria dels estudis van mostrar millores en diferents indicadors comunicatius, especialment en les interaccions i en la comunicació espontània.
En alguns estudis també es va observar un augment de la implicació (engagement) dels alumnes.
Moltes intervencions es van dur a terme en contextos inclusius i en activitats quotidianes de l'escola.
Les autores conclouen que el modelatge de llenguatge assistit mediat per iguals és una estratègia prometedora per afavorir la comunicació dels alumnes que utilitzen CAA, tot i que adverteixen de les limitacions dels estudis analitzats.
Consideren que l'evidència actual és encoratjadora, però encara insuficient per considerar-la definitiva.