El Govern valencià es va atrevir a principis de 2016 a incloure l'obligatorietat per les estació de servei ⛽️ de personal contractat per atendre les usuàries, demanda sobretot del col.lectiu de persones amb mobilitat reduïda, però un avanç també quan a la creació d'ocupació.
Quina classe de pressions s'hauran rebut perquè un any després s'estiga plantejant regular en sentit contrari, amb el perill de fer molts passos enrere i acabar tenint plena llibertat per instal.lar gasolineres desassistides. Com que no som robots 🤖 i totes podem tindre tard o prompte necessitats que no podran ser ateses per autòmates, volem plantar-nos davant les pressions. I també perquè hem de parar la roda capitalista destructora de llocs de treball en nom del progrés tecnològic.
CCAA amb governs de tots els colors polítics (fins i tot Madrid i Castilla-La Mancha) han regulat ja amb una visió més garantista que la nova proposta del Consell.
Simplement, no podem permetre-ho.
Quina classe de pressions s'hauran rebut perquè un any després s'estiga plantejant regular en sentit contrari, amb el perill de fer molts passos enrere i acabar tenint plena llibertat per instal.lar gasolineres desassistides. Com que no som robots 🤖 i totes podem tindre tard o prompte necessitats que no podran ser ateses per autòmates, volem plantar-nos davant les pressions. I també perquè hem de parar la roda capitalista destructora de llocs de treball en nom del progrés tecnològic.
CCAA amb governs de tots els colors polítics (fins i tot Madrid i Castilla-La Mancha) han regulat ja amb una visió més garantista que la nova proposta del Consell.
Simplement, no podem permetre-ho.
Demà debatim en #PleCorts una esmena a la totalitat del Partido Popular a la Llei de Funció Social de l'Habitatge. Era d'esperar, el PP en matèria social no conta.
Amb qui sí pensàvem que podríem contar era amb el PSOE a l'Estat per coordinar d'una vegada les competències en materia d'habitatge de les diferents administracions. Però no, el partit de la Gestora va decidir-se per Rajoy amb Ximo Puig com a actor principal, posant pals a les rodes al treball del PSPV.
Estes reflexions i més en aquest article:
Amb qui sí pensàvem que podríem contar era amb el PSOE a l'Estat per coordinar d'una vegada les competències en materia d'habitatge de les diferents administracions. Però no, el partit de la Gestora va decidir-se per Rajoy amb Ximo Puig com a actor principal, posant pals a les rodes al treball del PSPV.
Estes reflexions i més en aquest article:
Ja està. Hem tombat l'esmena a la totalitat que presentava el Partido Popular a la Llei de Funció Social de l'Habitatge.
Victòria agredolça, perquè el PP ha aconseguit endarrerir la solució, però compensarem l'afrenta amb esmenes per obtindre una llei valenta.
Avuí a #PleCorts hem estat contundents, assenyalant qui posa els pals a les rodes. Una vegada més, PP, et diem #NO.
Victòria agredolça, perquè el PP ha aconseguit endarrerir la solució, però compensarem l'afrenta amb esmenes per obtindre una llei valenta.
Avuí a #PleCorts hem estat contundents, assenyalant qui posa els pals a les rodes. Una vegada més, PP, et diem #NO.
Dos noticias llegan a última hora de la tarde hoy desde Europa y ambas nos provocan un respiro de alivio.
Desde Austria, la victoria del ecologista Van der Bellen ante el xenófobo Hofer no debería ocultarnos que los ultraderechistas han cosechado el 46 % de los votos. Desde Italia, los primeros sondeos nos muestran que el pueblo italiano se ha opuesto en #referendum a la propuesta centralizadora del poder.
Países diferentes, convocatorias distintas, pero un inquietante mismo diagnóstico: la deriva neoliberal de Europa, caracterizada por el retroceso en los derechos sociales que tantas décadas costaron conquistar, y las fuerzas socialdemócratas europeas sin muestras de la mínima oposición a esta debacle.
En el primer caso preocupa que cada vez más austriacos (atención aquí a la marca de género) consideren que la vía para conservar sus derechos sea retirárselos a otras personas. La victoria ajustada de los verdes de Die Grünen nos debería advertir de que integrar propuestas de corte ecologista en nuestros programas puede ser una de las vías.
Pero particularmente preocupa tanto o más que Mateo Renzi, un político de "centro-izquierda" interprete que las soluciones pasan por centralizar competencias en manos del Estado, eliminar mecanismos de participación ciudadana y emprender una reforma electoral que entrega el poder a la fuerza más votada, de modo que con un 30% de los sufragios se podría acumular el 55% de los congresistas. Otro ejemplo más de que las élites pretenden aplicar recetas para ellas mismas.
Desde Austria, la victoria del ecologista Van der Bellen ante el xenófobo Hofer no debería ocultarnos que los ultraderechistas han cosechado el 46 % de los votos. Desde Italia, los primeros sondeos nos muestran que el pueblo italiano se ha opuesto en #referendum a la propuesta centralizadora del poder.
Países diferentes, convocatorias distintas, pero un inquietante mismo diagnóstico: la deriva neoliberal de Europa, caracterizada por el retroceso en los derechos sociales que tantas décadas costaron conquistar, y las fuerzas socialdemócratas europeas sin muestras de la mínima oposición a esta debacle.
En el primer caso preocupa que cada vez más austriacos (atención aquí a la marca de género) consideren que la vía para conservar sus derechos sea retirárselos a otras personas. La victoria ajustada de los verdes de Die Grünen nos debería advertir de que integrar propuestas de corte ecologista en nuestros programas puede ser una de las vías.
Pero particularmente preocupa tanto o más que Mateo Renzi, un político de "centro-izquierda" interprete que las soluciones pasan por centralizar competencias en manos del Estado, eliminar mecanismos de participación ciudadana y emprender una reforma electoral que entrega el poder a la fuerza más votada, de modo que con un 30% de los sufragios se podría acumular el 55% de los congresistas. Otro ejemplo más de que las élites pretenden aplicar recetas para ellas mismas.
Avui 6 de desembre, #DiaDeLaConstitución, és ideal per recordar que és un text esgotat, pactat amb moltes pressions en una etapa concreta i reformat únicament d'esquenes a la ciutadania per afavorir encara més els interessos de les elits.
Un text incapaç d'adaptar-se a les noves realitats i demandes de les noves generacions que no el vam votar. Per tant, necesitem un procés constituent altament participat per assolir un nou context que garantisca els drets socials i aprofundisca en democràcia.
Però si ja parlem d'una Constitució caduca, també és molt preocupant que hi ha molts articles de l'actual text que no es cumpleixen. Per això, quan este matí la senadora Vicenta Jiménez (@VicentaJimenezG) m'ha preguntat quins articles voldria que es respectaren m'ha costat decidir-me i finalment he triat l'article 103, que en seu punt 1 diu: "La Administración Pública sirve con objetividad los intereses generales y actúa de acuerdo con los principios de eficacia, jerarquía, descentralización, desconcentración y coordinación, con sometimiento pleno a la ley y al Derecho."
En el següent vídeo resumisc un parell d'implicacions de l'incompliment d'aquest article i pregunte a Mireya Royo (@queroyo) i Hugo Romero (@hug_rf) que en pensen.
Un text incapaç d'adaptar-se a les noves realitats i demandes de les noves generacions que no el vam votar. Per tant, necesitem un procés constituent altament participat per assolir un nou context que garantisca els drets socials i aprofundisca en democràcia.
Però si ja parlem d'una Constitució caduca, també és molt preocupant que hi ha molts articles de l'actual text que no es cumpleixen. Per això, quan este matí la senadora Vicenta Jiménez (@VicentaJimenezG) m'ha preguntat quins articles voldria que es respectaren m'ha costat decidir-me i finalment he triat l'article 103, que en seu punt 1 diu: "La Administración Pública sirve con objetividad los intereses generales y actúa de acuerdo con los principios de eficacia, jerarquía, descentralización, desconcentración y coordinación, con sometimiento pleno a la ley y al Derecho."
En el següent vídeo resumisc un parell d'implicacions de l'incompliment d'aquest article i pregunte a Mireya Royo (@queroyo) i Hugo Romero (@hug_rf) que en pensen.
Forwarded from Ferran Martínez
Ens veiem aquesta vesprada en Massama per conversar de quin és el Podem que necessita el País Valencià i de com afrontem aquesta nova etapa una vegada tancat el cicle electoral.
S'estan posant en joc conceptes diferents per abordar els reptes de futur: moviment popular, feminització, federalització... ara hem de parlar-ne de la seua concreció i la seua pràctica sobre el territori.
Moltes gràcies a les companyes de Podem Massamagrell per organitzar-ho. Tant de bó molts més actes com aquest!
S'estan posant en joc conceptes diferents per abordar els reptes de futur: moviment popular, feminització, federalització... ara hem de parlar-ne de la seua concreció i la seua pràctica sobre el territori.
Moltes gràcies a les companyes de Podem Massamagrell per organitzar-ho. Tant de bó molts més actes com aquest!
Demà estarem compartint amb la gent de Plana Baixa les iniciatives i experiències en aquest any i un poc més de treball a Les Corts valencianes.
Ens veiem allà!
Ens veiem allà!
Diferents manifestos han passat per davant dels nostres ulls des que estem integrats en Podemos i en les últimes setmanes la freqüència amb la qual es generen els mateixos va agafant una corba exponencial vertiginosa. Cal dir que són documents declaratius d'intencions fetes en positiu que a tothom ens impulsa a signar en una primera lectura. A ressaltar també la perfecta compatibilitat d'uns manifestos amb els altres, amb la qual cosa sorprèn l'alineament de persones amb uns i no amb els altres.
Aquest és el primer indicador que, a una persona com jo, que em llisc la lletra menuda d'allò que contracte en les meues rutines quotidianes, em fa pensar si el veritable sentit d'aquests manifestos té més a veure amb una mesura de forces de cara als processos que estan per vindre. En este sentit, molt d'acord amb Alba Rico quan afirma que "El problema de los debates, las declaraciones cruzadas, los manifiestos no es que no sean interesantes e incluso a veces muy hermosos: es que, en una guerra de facciones, resultan sencillamente "increíbles". Cuando los debates y las declaraciones están concebidas para dañar a un compañero rival y todo el mundo es consciente de ello, las invocaciones al amor, los cuidados, la horizontalidad o "la gente" suenan tan falsos –digámoslo del modo más duro– como las jaculatorias a la democracia y el humanitarismo de los EEUU antes de bombardear un país."
A banda d'aquestes precaucions que tenen a veure més amb el meu caràcter, des del primer dia tinc molt present el mandat i les responsabilitats que impliquen haver estat escollit com a Secretari General de la meua ciutat, Castelló de la Plana. Un Secretari General d'una demarcació, siga aquesta municipal o autonòmica, hauria de tindre en conter els sentiments, afinitats i posicionaments d'una militància diversa que en el seu moment va confiar en ell per representar eixa pluralitat. Recorde els inicis d'aquesta aventura quan ens assèiem al pis durant hores per buscar posicionaments comuns sobre qualsevol notícia que arribava als cercles. Estem en un debat sobre recuperar els mecanismes de participació i el protagonisme de la militància que tantes adhesions van procurar en un inici, per això no em sembla coherent adherir-me a un posicionament concret amb tanta urgència sense un debat precedent. No en un context on els mitjans de comunicació estan predisposats a titulars com "Los líderes de Podemos en [Demarcació] se acercan a [Facció]". En aquest sentit, molt orgullós del fet que totes les companyes i companys SG de les comarques de Castelló hagen compartit aquesta mateixa postura.
Per últim, crec que aquesta espiral de manifestos ajuda poc i desconcerta la militància quan no van acompanyades de pràctiques coherents en el dia a dia de l'organització. Com a conclusió, benvingudes les declaracions si certes idees de democratització que en elles estan reflectides es posen en el debat públic, es convertisquen a poc a poc en dominants i acaben derivant-se d'elles mesures tangibles en eixe sentit. Mentrestant, estaré atent a tots els manifestos dels quals puguem extreure idees interessants i redoblarem esforços per resoldre els reptes diaris de la militància de la qual tinc un encàrrec, la de Podem Castelló.
Aquest és el primer indicador que, a una persona com jo, que em llisc la lletra menuda d'allò que contracte en les meues rutines quotidianes, em fa pensar si el veritable sentit d'aquests manifestos té més a veure amb una mesura de forces de cara als processos que estan per vindre. En este sentit, molt d'acord amb Alba Rico quan afirma que "El problema de los debates, las declaraciones cruzadas, los manifiestos no es que no sean interesantes e incluso a veces muy hermosos: es que, en una guerra de facciones, resultan sencillamente "increíbles". Cuando los debates y las declaraciones están concebidas para dañar a un compañero rival y todo el mundo es consciente de ello, las invocaciones al amor, los cuidados, la horizontalidad o "la gente" suenan tan falsos –digámoslo del modo más duro– como las jaculatorias a la democracia y el humanitarismo de los EEUU antes de bombardear un país."
A banda d'aquestes precaucions que tenen a veure més amb el meu caràcter, des del primer dia tinc molt present el mandat i les responsabilitats que impliquen haver estat escollit com a Secretari General de la meua ciutat, Castelló de la Plana. Un Secretari General d'una demarcació, siga aquesta municipal o autonòmica, hauria de tindre en conter els sentiments, afinitats i posicionaments d'una militància diversa que en el seu moment va confiar en ell per representar eixa pluralitat. Recorde els inicis d'aquesta aventura quan ens assèiem al pis durant hores per buscar posicionaments comuns sobre qualsevol notícia que arribava als cercles. Estem en un debat sobre recuperar els mecanismes de participació i el protagonisme de la militància que tantes adhesions van procurar en un inici, per això no em sembla coherent adherir-me a un posicionament concret amb tanta urgència sense un debat precedent. No en un context on els mitjans de comunicació estan predisposats a titulars com "Los líderes de Podemos en [Demarcació] se acercan a [Facció]". En aquest sentit, molt orgullós del fet que totes les companyes i companys SG de les comarques de Castelló hagen compartit aquesta mateixa postura.
Per últim, crec que aquesta espiral de manifestos ajuda poc i desconcerta la militància quan no van acompanyades de pràctiques coherents en el dia a dia de l'organització. Com a conclusió, benvingudes les declaracions si certes idees de democratització que en elles estan reflectides es posen en el debat públic, es convertisquen a poc a poc en dominants i acaben derivant-se d'elles mesures tangibles en eixe sentit. Mentrestant, estaré atent a tots els manifestos dels quals puguem extreure idees interessants i redoblarem esforços per resoldre els reptes diaris de la militància de la qual tinc un encàrrec, la de Podem Castelló.